Oblideu

Un relat de: Óscar López Roig
Oblideu

Oblideu-se de mi, no m'atorgueu cap forma ni sentit,
oblideu-me, no vull amor condicionat,
ni la vostra llàstima, ni el vostre perdó.
Esta classe d'estima és com una fulla seca
que es desfà a la mà i es descompon en trossos més petits.
Oblideu-se de mi, fariseus, perquè els meus actes de samarità,
vos fan experimentar la culpa i no la voleu assaborir.
Oblideu-me, no tinc intenció
de tindre cura de les víctimes
dels vostres pecats.
Oblideu-se de mi, d'entendre les meus paraules,
de que tinga que donar cap explicació,
parle l'idioma dels diferents, dels apartats, dels dissidents, del anarquista...
...dels oblidats.

Joves contra la paret afusellats per l'intel·lecte,
joves ofegats per un riu d'ignorància.
Vomite errors en mal estat,
mastegue l'essència del sofriment,
dibuixe cors en parets en ruïnes,
defeque passions sotmeses als desitjos.
Tinc l'ànima congelada, es fon lentament en l'infern,
espera pacient nodrir-se deixe foc per restablir el fràgil equilibri.
Una estabilitat que es va fer fallida
quan depositareu la vostra omnipresència en un dels costat de la balança.
Vells sense passat, immortalitzats en belles esqueles,
són, com làpides en un desert.
Vells anònims, confosos, intenten recordar el seu nom.

Oblideu-se de mi, i em veureu caminar per la vall de les flors,
navegar amb una barca desproveïda de rems, sense timó,
passejar per la pineda que té vistes al mar
desordenar-me i fusionar-me en l'horitzó.
Oblideu-me i em veureu,
mirar als nens jugar amb les preocupacions,
escoltar el remor que surt de la imaginació,
enamorar-me a l'espera d'un amant que no ve,
de besar amb els llavis la seua estima,
de cosir les ferides que adornen el meu cos,
de morir en un sospir,
de revifar la flama amb un alè,
en fi,
oblideu-me, per saber qui sóc, en realitat.

Recordeu xiquets, sou l'única cosa d'este món, que em manté despert.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Óscar López Roig

Óscar López Roig

38 Relats

82 Comentaris

26148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí i col·laborador del periòdic RiberaNews. Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana