Oblidan-te...

Les estrelles no abandonen el cel fosc
i el sol s'erigeix en rei del cel.
No sé si és tard o tost.
Les teranyines, juntes, són un tel
de vida i de bosc
que lluent t'il·lumina el rostre i el feliç
somriure que em reviu el món.
El món esdevé massa llis
i adorm la compassió, la paraula i la son
amb música color de gris.
La primavera neix per setzè cop
en un morir de nadales
(tant de viu com de llop)
i en un futur de falçs sense ales
lluny de qualsevol esclop.
Música fluctuant, somni entre els teus ulls,
ones petant en pisarra,
en somnis que esculls.
Sovint aparença de temps en parra,
sovint, massa fulls.

i brisa

i vent

i tramuntana

i tempesta

i temporal

i una inapropiada calma.