Núria

Un relat de: prudenci

El teu dubte ve ésser el meu
I ens lligárem en petons i en abragades
Com dos brétols que no saben qué es primer.
I al final la mala lletra i el desig del desamor
I la companyia folla, i la companyia rara,
I els teus ulls tant verds com els camps tirolesos
Quan ja no m'estimaves.
I profunds com el mar de Cadaqués
Quan ja no m'oblidaves.
Sempre seré jo per tu el qué a tu et faltava
I tu per mi serás el qué estimava de debó i mai no tindré.

Comentaris

  • dones...[Ofensiu]
    Airin | 25-03-2005 | Valoració: 10

    dones... dones q han passat per la teva vida o, simpement, noms que et feien gràcia?? La Laura, la Neus, la Nati, la Glòria... La Lady D!!! Però aquest m'ha semblat especialment bonic i dolç... i per això et poso un 10.
    segueix escribint, a la Lluna i a les teves dones.
    Una abraçada