Nua.

Un relat de: paparola

Nua,
el sol impregna el teu cos,
el vent t,acarona,
de fons xiuxiueja el mar
a cau d,orella.
Sents la pau.
que feia dies
no senties.
Plena de la natura
que t,envolta.
Nua de pensament,
nua de sentiment.
Tu amb tu mateíxa.
Desprès de temps,
sents pau
dins l,anima.
La ment en blanc,
vol fer un punt i apart.
Despollar-se del passat.
Nua per tornar
a caminar,
a viure,
nua,
per una nova vida.
Nua,
sentint tenir anims,
per canviar,
per aixecar-te,
per marcar des de ja,
aquest punt i apart,
que saps,
que tard o d,hora
et portara a la teva felicitat.
Ets tu,
una altre cop.
Nua,
tencat passat
iniciant el cami del present
procurant que el futur
ja no t,amuini.



Comentaris

  • RainBow_CoLouRs | 19-09-2005 | Valoració: 10

    La nusa del cor, és la millor arma de qualsevol persona!
    Ben escrit :P!
    Petonets!

  • Llibre | 18-09-2005

    Nua.

    Quan aconseguim despullar-nos de tots els neguits, fer fora les neures, trencar amb les tensions, quan estem nues davant la vida i els sentimenst brollen, les sensacions esclaten a flor de pell i hem perdut la por... Només aleshores podem tenir anims,
    per canviar,
    per aixecar-te,
    per marcar des de ja,
    aquest punt i apart,
    que saps,
    que tard o d,hora
    et portara a la teva felicitat.


    Nua per començar de nou, vestida de trinca i amb els colors d'una nova vida.

    LLIBRE