Nou canal de televisió

Un relat de: Tiamat

El va veure anunciat al diari i des de llavors que havia esperat amb ànsies arribar a casa seva per poder encendre el televisor i empassar-se les imatges durant hores. Acabaven d'obrir un nou canal de televisor, 100% sang i fetge, imatges d'accidents, d'amputacions, de maltractes, de curses de cotxes desbocades que acabaven en explosions, de ferits de guerra i de guerres plenes de ferits, de bombes, de cadàvers, de mutilacions, d'assassinats, de persones amb un tros de cap arrencat o una malformació de to grisenc a l'avantbraç.
Ell es fregava les mans, visiblement emocionat, gaudia com un boig mirant imatges esgarrifoses i no podia contenir els nervis només de pensar que això podia ser durant les vint-i-quatre hores del dia.
Finalment, va trobar una estona dins la seva tranquil·la i rutinària vida per asseure's davant del televisor.
I quan va prémer el botó del comandament a distància per fer un cop d'ull al nou canal, es va produir un curtcircuit, el televisor va explotar, la cara del pobre home va quedar desfeta i la resta de parts del seu cos, es van escampar per tota l'habitació.
Llàstima que no portés la càmera.

Comentaris

  • Un relat veritablement negre II[Ofensiu]
    Ligeia | 17-07-2006

    Fa uns minuts t'he llegit com a Leanan i t'he deixat un comentari titulat "un relat veritablement negre"; però ara, després de llegir aquest, no puc fer altre cosa que repetir-me (digue'm poc original).
    Un punt d'humor molt ben trobat i un final... ben merescut, vaja!

  • Holaaaaa rossetaaaaa!![Ofensiu]
    Màndalf | 10-12-2005 | Valoració: 10

    Fantàstica la teva mini-història histriònica!! El voyeur donat pel sac. El comandament assassí, ja ja què bo. M'ha agradat.
    El divendres nit vaig veure la peli del Canal + i fot-li prémer al botonet del comandament, però malauradament no va funcionar, no va aparèixer cap geisa ni res que s'hi assembles, només el gos va fer un ganyol amb les potes creuades (potser volia pixar, pobret)... com s'ha de fer? Espero notícies teves delerosament.

  • Capdelin | 10-12-2005

    per una vegada que ell podia deixar de ser espectador passiu del canal de sang i fetge i altres glàndules rebentades... i podia convertir-se en actor en directe de l'espectacle... no pot veure-ho perquè els ulls han anat a parar al terrat de la veïna de sota i la càmera l'ha deixat al sogre espia-cuixes... ja ja ja
    la teva imaginació transgredeix els límits naturals dels mandrils-humanoides... podries revolucionar la literatura de melmelada i donar-li un aire més innovador i mai llegit... ja és hora que nous talents rebels destronis les velles glòries de l'acadèmia de la llengua.
    PD. ara em fa cosa prémer el comandament a distància... potser no moriré d'una explosió, però sí d'avorriment de programes del cor i rosalies...
    una abraçada!

  • aaaalubalei![Ofensiu]
    L'anònim GharN | 10-12-2005

    Hola Tiamat!!
    T'acabo de descobrir, i he llegit un parell de coses! Ets la ostia, com ric! segueix així!

    Pto

  • Tiamat!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-12-2005

    Trobo que has fet un relat que, tret del to humorístic que li has donat, que s'agraeix, és una crítica amb majúscules.

    Una molt bona crítica de la que moltes persones haurien d'aprendre.

    Bon relat guapa!!


    Una abraçada.

    Salz.

  • molt xulo, molt xulo[Ofensiu]
    rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 10

    tot i que em sembli una crítica cap a mi, m'ha agradat bastant jeje

    ptonets sortollosos

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1512 Comentaris

659529 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.