NORD

Un relat de: Esquerrana
No va ser fàcil trobar-lo. Era d'aquells pobles arraulits en un turó, de teulades vermelles i desordenades, amb balconades rovellades de tova catalana, llençols nets que voleiaven amarant l'aire amb la seva olor de net i gats que prenien el sol amb resignació; d'aquells pobles, amb silencis d'hivern devastadors, quan només el vent del nord gosava alçar la veu pels carrerons estrets i foscos . Petits detalls que l'havien ajudat a recuperar una part del seu passat més remot que volia encaixar en el seu present més recent : El temps de despreocupació i dolç com les cireres madures, quan encara creia que podia volar amb el gronxador que li havia fet el seu avi a la porta del mas on passava els mesos de calor, lluny de les obligacions a ciutat i els horaris decents que la vida ordenada dels seus pares imposava a ella i els seus germans.

La Bet amotllà el seu cos amb un deix de mandra a la gandula de fusta amb coixins de ratlles blaves, i va fer un glop llarg i distret al got de vi ; des d'allà estant es podien veure els turonets marronosos parcelats per camps simètrics i endreçats amb tractors que semblaven trets d'un joc d'infant. La llum tèbia de la tarda feia visible petites espurnes de pols que dansaven al so d'una música inexistent.

Hi havia arribat un diumenge gris de novembre quan, deixant enrera el que havia cregut era el gran amor de la seva vida, havia decidit llogar aquella casona blanca amb finestres blaves que demanaven que algú les redrecés. Li venia de gust fer-hi una aturada llarga per retrobar la seva pròpia direcció sense massa temps per a reaccions absurdes de les que més tard es pogués penedir perquè sempre deia, i ho mantenia malgrat tot, que el destí se l'escriu cadascú amb les decisions que es van prenent. Havia sigut un d'aquells amors que amb els anys havia bescanviant núvols de tendresa i timidesa per tempestes de desidia envers ella, quan només li demanava una existència més viva que li fes sentir a frec de pell allò que sempre havien volgut tenir a les mans : Un món fet a mida per a ells dos. Però havia acabat per ser només ella la que treballava perquè fos possible. Per això no dubtà ni un moment en fer miques aquell món que ja no volia, quan li sorgí l'oportunitat de treballar pel seu compte, i sense més explicacions ni entrebancs , crear el seu propi univers de nou.

Les notes de vellut d'una peça de jazz que sorgien d'un recó de la sala imposaven el ritme a una tarda amable i suau que s'estirava com un fil de mel, i la temptaven a seguir mandrejant amb el got de vi a les mans. Li agradava aquella sensació de no tenir pressa, ella que sempre havia estat una persona ocupada, preocupada i ansiosa d'estar amb gent i fer coses sense aturall.

En Nil li havia canviat aquesta manera de fer i ser. Parlava com si medís amb precisió científica cada paraula que pronunciava ; la manera com arrossegava cada final i els seus ulls reflectien una pau d'esperit que la Bet desitjava tenir per a ella. S'havien conegut un dimarts plujós quan un retard en el tren de les vuit que els duia cada dia a les seves feines els va deixar més temps del compte a una estació de distància dels seus destins. Van intercanviar uns quants comentaris trivials i quan el tren va seguir el seu camí, ells van fer el mateix.
Poc a poc, es van anar trobant a tot arreu i, poc a poc, els comentaris sense importància van quedar arreconats per deixar pas a nits de silencis i dolçura. No els calia saber massa per entendre que cercaven el mateix. En Nil, però, no deixava que les trobades agafessin un ritme que cap dels dos no desitjava. No es volia equivocar amb la Bet, perquè l'apreciava de debò.I ella, d'alguna manera, s'havia deixat portar i gaudia amb la companyia i les històries que ell li explicava tot sopant a la terrassa. Aquell parlar pausat i el seu somriure entremaliat i segur quan ella feia alguna pregunta fora de lloc per saber de què anava allò que li explicava, li havien servit per recolzar-se abans que el seu món, convertit en un maremàgnum indefinit, l'engolís com un petit mac arrossegat per les ones cap a un futur dibuixat amb mala traça.

Es posà de nou a treballar, hauria de ser més disciplinada si volia tirar endavant el projecte que duia entre mans. Ell seguia animant-la sense condicions encara que, de vegades, ni ella mateixa trobava una lògica a tot allò que feia. No sabia on aniria a parar ni si hauria de tornar a començar. Allò li minvava les forces, però la mirada tranquil·la de la foto que tenia al seu escriptori l'acomboiava sempre que aquella ombra grisa com un núvol de pluja li creuava pel cap. Teclejà els textos que tenia previstos a l'agenda per aquell dia i tencà el portàtil d'un cop decidit, tan com decidida estava a mandrejar la resta de la tarda amb un cel rogent que ara girava a vespre acolorit d'una forma irreal i captivadora. Pensà que seria una bona fotografia per a la seva col·lecció de cels mentre s'asseia i tornava a agafar el got de vi, que havia quedat a mitges sobre la tauleta de la terrassa.

Se'l va acabar sense pressa, com havia anat prenent tot el que en Nil li anava oferint : silencis breus però torbadors barrejats amb petites onades de seguretat, tempestes de tendresa, matins riallers plens de llum...Havia arribat fins a ella sense fer soroll i ara, amb l'escalfor mansa que li havia regalat el vi, la seva imatge somrient i el gest afectuós s'havien quedat aferrats en els seus pensaments, i la duien voleiada fins a l'estiu passat en un petit illot grec, quan una nit sense cantonades es quedaren amagats del món en una cala , retuts i feliços. Ell, encara juganer, li havia començat a treure a besades el seu vestit de sal mentre ella, mancada d'alè, li demanava que no la deixés nua perquè els estels, envejosos en saber dels seus jocs indecents, s'amagarien per no veure'ls.

Sospirà a fons i es recordà a si mateixa quan, esperonada pel desig, esplaiava el seu cos i es capbussava dins la mar per vestir-se de nou per a ell de sal i vent. Somreia en veure aquells ulls d'un verd emboscat que la contemplaven abstrets, demanant-li a crits, silenciosament ensordidors, un nord on aferrar-se. Completament nua i conscient del poder que li donava sempre aquell joc , s'entretenia amb els cabells, per alliberar-los de la sal, mentre una gota escadussera li relliscava coll avall traçant camins incerts per entremig dels pits...
La mar i la nit amaraven la seva pell, com si volguessin protegir-la i amagar-la de mirades voluptuoses ; gaudint de la seva abraçada fugissera feia que, per un instant, ell se sentís gelós d'haver-la de compartir...no es volia rendir tan facilment als seus precs però no podia suportar l'intensitat del moment i arquejant l'esquena, se li oferia una altra vegada i es deixava arrossegar fins a la calidesa de les seves mans que corrien desesperades a arrebassar-la a la foscor...Aleshores li besava lentament els llavis, es delia pel contrast de la dolçor de la seva llengua amb el gust lleugerament salat de les gotes de mar que li lliscaven per la cara, mentre l’abraçava molt fort com si es volgués fondre en el seu cos. Ell li seguia el ritme amanyagant-li els cabells, des de la nuca fins a dalt, fent que un calfred li recorrés tot el cos..li besava el coll i alçant la mirada cap al cel, li deia fluix a cau d'orella que no l’importaria gens que el temps s’aturés en aquells instants, que voldria protegir aquella sensació de les mossegades de l'oblit ; llavors ella s'aferrava encara més fort i notava el contacte dels seus pits amb el cos d'ell. Sentia com com la seva respiració alenava més ràpid i quan li posava la mà damunt del seu pit per notar el batec accelerat, els petons es tornaven més intensos, deixant que el seu cos s'enfebrés per ell, mentre les mans àvides retiraven el vel invisible d'incertesa i sol·litud, cercaven més intimitat...es volia escapar d'aquell ofec gairebé desitjat però ell la tenia atrapada, empenyent amb suavitat el seu cos contra el d'ella amb escomeses lentes i profundes. Panteixant, s'enfilava cap al cel per l'escala amb graons de fúria, dolçura, violència i delicadesa que li oferia per retrobar-se en el deliri insondable de les besades que no parlaven de demà i li prenia la cara entre les seves mans per guardar en la memòria aquell gest de plenitud i goig d'en Nil quan, invocant el seu nom amb ritme inconnex i apressat, esclatava dins gemecs de plaer instintiu .

Poc a poc, percebent la pressió dels seus cossos la Bet amotllava de nou amb suavitat les mans en les d'en Nil deixant que l'inmensitat, ara ja serena, del seu esguard se li passegés com si volgués aprendre's de memòria cada plec de la seva pell...fluïa,tot fluïa dins aquell espai mínim. El seu univers quedava reduït als seus ulls.Sentia la tensió agradable de l'instant, mentre les seves alenades s'intercalaven.Si pogués li daria...però ell sempre li posava un dit als seus llavis, demanant un silenci que ella no li volia donar. Li recorria el rostre amb dolçura dient-li entre besades ràpides i juganeres que si pogués li oferiria tot un món, antic i salvatge...

Aquella nit, mentre el veia dormir al seu costat , entre la tebior dels llençols, li acaronà els cabells amb un gest mínim. En Nil va respondre de manera inconscient a l'estímul i sense despertar-se, es va girar cap a ella esboçant un somriure de comoditat : en aquell gest la Bet hi tenia la sortida a tots els neguits. Havia trobat el seu nord.





Comentaris

  • jos monts | 12-03-2011

    Un relat entranyable, m’ha agradat.
    Et seguiré lleguin

l´Autor

Foto de perfil de Esquerrana

Esquerrana

14 Relats

26 Comentaris

15877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Escric per desfogar el cap d'idees que sempre em volten pel cap , perquè sembla que hi dugui un bloc de notes i no para. I això em provoca problemes d'atenció , com perdre el fil de converses de dissabte a la tarda, oblidar-me càmeres de fotos o estoigs plens de material en els llocs més insospitats.... escric per imaginar i no perdre les cosetes que veig i em sorprenen o que potser no m'agraden i, dins d'una absoluta i infinita innocència, m'agradaria canviar per fer-les tal i com m'agradarien que fossin.

Aixi que, endavant, esteu convidats a visitar-me al meu "piset" al carrer dels relats i xerrar de tot allò que us agrada o enviar-me algun comentari endavant...sempre va bé !!