Nits en blanc

Tothom hi ha passat alguna vegada... una, dues, tres nits en blanc. La ment gira dins una espiral dels pensaments i fins i tot retrets que no permeten aclucar els ulls ; els sentits treballen a un altre ritme. L'oïda percep el pas dels minuts, les hores amb el ritme cadenciós del rellotge que tens a la tauleta, i els pensaments i els retrets comencen a ballar al seu ritme ; t'arriba l'olor dolça de quietud del que dorm al teu costat. El toques, l'amanyagues amb suavitat per encomanar-te de la seva calma. L'observes....sembla increïble com algú pot dormir així. La respiració pausada, el cos relaxat fins a la deixadesa i el gest de innocència que fereix.
El cap pensa de nou....i suposes que aquest aire de nens petits que tenim en dormir és una manera que conservem per reconciliar-nos amb el nostre "jo" intim, aquell que per motius ben diferents, no mostrem obertament al món. I quan despertem ho fem amb l`ànima renovada, com si tocats per un encanteri, se'ns permetés començar de nou i...zzzzzzzzzzzzz !!