Només teva serà la meva veu

Només teva serà la meva veu,
Quan ja no hi sigui,
I esfullem plegats,
Roses al capvespre,
Mentres el cerimoniós sol,
Ens admira amb esplendor.
Teva la meva abséncia,
Perquè ja no sóc res,
Només só un buit,
Que espera ser omplert pel teu desig.
Teu el meu neguit,
De tornar a escoltar la teva veu,
Cantant aquella dolça melodia,
Que se m'ha quedat grabada a la ment.
Teva la meva desesperació,
Al no aconseguir el meu somni,
He estat tan aprop,
Que he pogut acarciar-lo,
Era un sensació tan agradable,
Però he fracasat.
Teus els meus records,
Tot aquells moments que em passat junts,
Són la meva única possesió,
Que també és teva.
Teu sóc jo en plenitud,
Les meves mans que escriuen aquestes ratlles,
Són també teves,
La meva boca que et parla,
És també teva,
La meva inspiració...
També és teva.
Jo i la meva veu,
Som teus.