Cercador
només després
Un relat de: mhartaCom pot ser que sempre callis?
Per què se't traven totes les paraules?
Per què tot plegat et sembla un joc?
Déu de dues cares,
Ara mort i ara immortal,
Deixa de fer-me l'amor amb la mirada,
I no escriguis més cap poema visual.
Arrossega't i desgrana l'aire amb els ullals,
Trenca el vent amb la carn dels teus llavis
I després, només, mira'm en silenci
I no parlis...
Comentaris
-
ui...[Ofensiu]socjomateix | 15-02-2006 | Valoració: 10
no sé si aconseguiràs fer-lo parlar amb aquestes paraules amb tanta força! Estan tan ben lligades que a mi m'han deixat mut. En tot cas, el silenci és molt bonic... Deixa'l que vagi fent. Pensa que si parlés ja no escriures i això seria pitjor!
M'ha encantat! -
tempesta[Ofensiu]bufanúvols | 11-02-2006
Els teus poemes parlen d´una persona a qui vols parlar i no trobes el coratge per fer-ho sense fronteres? M´agrada allò que escrius i penso que és com un diàleg amb tu mateixa. És clar que un poema sempre és un diàleg amb tu mateix, però els teus versos sembla que parlin d´una única persona desitjada com allò que ens manca.
-
només després... [Ofensiu]kispar fidu | 10-02-2006
de mirar-me, de seduïr-me, d'arrossegar-me cap als teus peus... només després marxa i deixa el meu cor lliure de les teves cadenes d'amors... (jo ho he entés així...! :O)
que vagi bé,
Gemm@ -
mare de Déu[Ofensiu]bufanúvols | 10-02-2006
quin geni, xica!
-
M'agrada[Ofensiu]Yuna | 10-02-2006
el teu estil, és arriscat i tossut, fort i amb caràcter!
¶:)