només després

Un relat de: mharta

Com pot ser que sempre callis?
Per què se't traven totes les paraules?
Per què tot plegat et sembla un joc?
Déu de dues cares,
Ara mort i ara immortal,
Deixa de fer-me l'amor amb la mirada,
I no escriguis més cap poema visual.
Arrossega't i desgrana l'aire amb els ullals,
Trenca el vent amb la carn dels teus llavis
I després, només, mira'm en silenci
I no parlis...

Comentaris

  • ui...[Ofensiu]
    socjomateix | 15-02-2006 | Valoració: 10

    no sé si aconseguiràs fer-lo parlar amb aquestes paraules amb tanta força! Estan tan ben lligades que a mi m'han deixat mut. En tot cas, el silenci és molt bonic... Deixa'l que vagi fent. Pensa que si parlés ja no escriures i això seria pitjor!
    M'ha encantat!

  • tempesta[Ofensiu]
    bufanúvols | 11-02-2006

    Els teus poemes parlen d´una persona a qui vols parlar i no trobes el coratge per fer-ho sense fronteres? M´agrada allò que escrius i penso que és com un diàleg amb tu mateixa. És clar que un poema sempre és un diàleg amb tu mateix, però els teus versos sembla que parlin d´una única persona desitjada com allò que ens manca.

  • només després... [Ofensiu]
    kispar fidu | 10-02-2006

    de mirar-me, de seduïr-me, d'arrossegar-me cap als teus peus... només després marxa i deixa el meu cor lliure de les teves cadenes d'amors... (jo ho he entés així...! :O)

    que vagi bé,
    Gemm@

  • mare de Déu[Ofensiu]
    bufanúvols | 10-02-2006

    quin geni, xica!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Yuna | 10-02-2006

    el teu estil, és arriscat i tossut, fort i amb caràcter!

    ¶:)