No vull recordar

Un relat de: Yrch

Passen els anys… Vuit n'han passat ja des que va morir, i del final del meu martiri. O va ser justament el començament d'aquest?
Ningú s'imagina el que se sent. I moltes ho sentim. Perquè som tantes?
"Oblida! Oblida-ho, si us plau!" És fàcil dir-ho, i els que estan al teu voltant ho obliden fàcilment, com si no hagués passat mai; però qui de veritat ho passa i ho pateix sóc jo. Ningú se n'adona que simples caricies m'han marcat tant. Ningú sap què si sóc com sóc, si penso com penso, si sento el que sento, si ploro, si crido, si mato, si escric, si tot, és per ell. Pel que em va fer.
Una nena pel carrer. Cabell castany, arrissat, ulls del color de la mel, nas petit, llavis rosats. Com una rosa tancada sense espines. Inocència pura. Li han fet o li faràn com a mi? Què serà d'ella quan sigui gran? Què pensarà? Què sentirà? Si li passa, simplement ho acceptarà i no dirà res, intentarà oblidar-ho, encara que el record sigui com una espina punxent, què s'anirà clavant en ella progressivament. No dirà res, perquè la culpabilitat és superior. I si ho diguès, els pares i demés la obligaràn a no dir-ho a ningú. I en el pitjor dels cassos saltarà al buit, veurà brotar la sang de les seves mans.
Perquè ningú en parla? Què hem fet nosaltres, per a que no ens vulguin sentir? Culpables? De què? D'haver nescut, potser. De seguir vives. De no matar-los. De no reivindicar el nostre dret a viure sense por. De plorar en silenci. De tragar les llàgrimes quan no estem soles. De no cridar al món sencer que som milers, i que totes sentim el mateix.
Som persones, amb sentiments, amb ganes de viure. I ens ho treuen tot unes simples mans que es passejen pel nostre cos sense el nostre veritable consentiment. Invaeixen la nostra intimitat. Comencen amb una simple caricia als cabells, i acaven treien-te les ganes de mirar al futur, de viure la teva vida.
Quan deixaràn de passejar-se pel meu cap els records? No ho sè. De la mateixa manera que tampoc sé quan deixaràn de passar aquestes coses. No sé a quantes nenes mes hauré de mirar als ulls i pensar "Tú també?".
Probablement quan s'acabi tot jo ja no seré entre vosaltres. Potser ho estaré observant tot des d'un lloc que ningú coneix, i en realitat mai coneixerem. Potser les llàgrimes em relliscaràn galtes i coll avall, emocionada de comprobar que era de les últimes. O probablement brotaràn dels meus ulls per la impotència que sentirè al veure que en realitat jo no era més que de les primeres, que la lluita no feia res més que començar.
Ploraré i ploraré. I ells, tots ells moriràn ofegats en el mar de les llàgrimes vessades per culpa seva, que aniràn entreteixin una reixa al voltant seu q els atraparà, i els anirà arrossegant fins al fons de l'òcea de la culpabilitat, de la tristesa, de la impotència que he arribat a sentir.
Vull que el vent se m'emporti. Vull que el foc cremi els meus somnis. Vull que tot s'acabi. Vull que algú m'escolti…
No vull recordar ni les seves mans, ni la seva boca. No vull recordar la seva mà descordant uns pantalons i escolant-se entre les cames. No vull sentir la seva boca en contacte amb la meva pell. No vull veure res d'ell. No vull recordar com em privava d'intimitat. No vull pensar que som roses que floreixen abans de primavera.
Les espines em fan mal. Punxen. La sang raja, i cada gota és una oportunitat perduda. Cada punxada un error, una equivocació, el record present.

Comentaris

  • No vull recordar.... moments tristos i dolorosos....[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 09-06-2005 | Valoració: 10

    KarinyuUu!!Saps m'ha agradat el teu relat, moltíssim ets un crack!!;) Si necessites algo ja saps on sok eh??
    Venga preciositat cuidet i anima't eh??
    Petons!!
    tu vals molt!!!

  • felicitats!![Ofensiu]
    Eva_yam | 16-05-2005 | Valoració: 10

    Un relat molt trist però molt ben escrit!! et fa arribar al cor i sobretot et fa sentir la impotència d'aquesta persona davant d'aquests fets!! m'encanta com escius!genial!!!

    un petonàss!!
    et seguiré llegint!

  • una altra vegada...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-05-2005 | Valoració: 10

    colpeges fort amb un tema dur i ho fas amb una insistència demoledora... colpejant la cinsciència d'un món que només sent allò que li toca de ben a prop...
    és un relat preciós dins de la seva tragèdia... i amb un final poètic fantàstic
    "la sang raja... i cada gota és una oportunitat perduda..."
    amb aquest estil teu tant fort em deixaràs fet pols ja ja...
    ànims, que escrius molt bé...
    va, posa't alegre i aprofitant el sol... "cara al sol con el tanguita nuevo..." ja ja...
    un petó i una abraçada... per recordar!
    i gràcies pels teus comentaris que són sempre una passada!!!

  • precios[Ofensiu]
    Airin | 15-05-2005

    i amb molta força. felicitats d nou x un relat fantastik.

  • Bufff[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-04-2005

    No m'estranya que no vulguis recordar... (tu, si és que, per mala sort, és biogràfic; o la protagonista). Abús sexual. Com es pot arribar a aprofitar-se tant d'una persona? A robar-li la seva intimitat fins al punt de deixar-la sense res, com qui arrenca totes les fulles a un arbre i li talla l'escorça, deixant-lo buit, fred, brut...

    No li ho desitjo a ningú!
    Tant de bó ningú hagués de dir: "No vull recordar"

  • ple de sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-03-2005

    Quants sentiments acumulats, quina llàstima de vides marcades per sempre.
    Plorar mars de llàgrimes per ofegar als culpables de tanta angoixa, quina imatge més esglaiadora.
    Un relat amb molta força, el tema s'ho mereix...

    Una abraçada i no paris de escriure!

  • Blandiiii[Ofensiu]
    Deepangel | 23-03-2005 | Valoració: 10

    Jjajaja sensi!
    ma fet ilu llegir el teu relat aki! Ja saps q ta mul b, segueix aixi!
    Muasss nena

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62395 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira