No vull florir-me...

Un relat de: ROSASP

La tristesa embolcalla el meu cor, és com una abraçada ferotge i traïdora, disfressada de suau carícia.
Sona a cançó de sirenes que adorm l'ànima i t'enfonsa amb els seus dits blancs i llargs plens de melodies fins al fons del seu mar.

M'arrauliria cargolada con un cuc de seda en un capoll de melangia, adormida la consciència, sense pensar que un dia podria ser una papallona de colors bonica i lleugera.
Els ulls aclucats, dibuixant sospirs petits en l'obscuritat, el cos protegit del sol, del vent, de les mirades estranyes, dels meus propis pensaments.
M'alimentaria només amb gotetes de rosada, que arreplegaria lentament i sense delir amb la punta de la llengua i sobreviuria junt a l'ombra d'un somni.
La nit densa i misteriosa, m'engoliria com ho fa aquesta tristesa que vessa tot el meu cos.

Amagada entre les fulles seques caigudes, em cobriria poc a poc de molsa i la humitat de les llàgrimes engolides dibuixaria flors groguenques i grisoses de verdet, que em floririen de dins a fora o de fora a dins, fins desfer-me amb el pas dels dies i les nits, convertint-me en una pols fina que el vent s'enduria molt lluny.
Aquesta tristesa està plena de paranys que m'immobilitzen, em lliguen amb la senzillesa de les enfiladisses de campanetes blanques i blaves, que van estrenyent la força de la vida, escanyant-la lentament.

Ho sé! Massa que ho sé!

Em xiuxiueja a cau d'orella que vol viure dins meu en forma de melangia permanent, serpenteja hàbil i enganyosa, lliscant dissimuladament gola avall, per fer-se un niu segur al bell mig del meu cor...
Em bellugo i començo a reaccionar, ella fuig i s'amaga amatent entre les ombres de les cabòries i les pors, darrera la cortina del meu cervell.

Sé que ho tornarà a intentar com tantes vegades ho fa, disfressada d'oblit de la realitat, d'anestèsia per a tots els problemes, de disculpa per enfrontar-me amb l'essència del moviment constant de la vida i de la incertesa del demà.
M'agafarà suaument per la cintura i em dirà que no m'he de preocupar de res i em farà ballar al compàs de la seva música.
Busca fer-me seva, envair-me de cap a peus, xuclar la poderosa força que em queda encara per lluitar i destruir tot el sóc, tot el que podria ser...

Ho sé! Massa que ho sé! Sort que ho sé!

No vull florir-me lentament com una carbassa tallada de la branca, ficada al prestatge de la cuina.
Sortiré al terrat i arrancaré els plors amagats que volaran lliures. M'obriré la panxa si cal, perquè surti la tristesa. Ompliré el seu niu de petons i somriures que li hauré robat al vent i confiaré en que tard o d'hora s'escamparan com llavors vitals i esperançades dins meu. Sargiré les ferides amb fil transparent, extret de petits instants de vida.

La tristesa espera amatent a que baixi la guàrdia, amagada com una ombra abstracta en les cantonades del subconscient, en els passos incerts, en les paraules que m'arriben com sagetes, en la vulnerabilitat del meu cor que acarona amb massa força les sensacions i els sentiments.

Si tingués un escut, una cuirassa de malla com un guerrer, si em fos indiferent, si pogués navegar per les seves cançons plenes d'enyor sense ofegar-me...
Llavors ella, buscaria una altra presa i jo passaria de llarg sense deixar-me enganyar per les seves innocents parpelles, que són les portes del precipici i l'obscuritat. Només li picaria l'ullet o li trauria la llengua, fins i tot li faria un llarg petó i la deixaria amb la mel a la boca.

Necessito anar a la recerca d'un antídot, d'una vacuna que m'immunitzi, que només puc trobar al pic més alt o al abisme més fons del meu petit món intern...

Prou que ho sé!





Comentaris

  • no crec que et floreixis...[Ofensiu]
    aigua de mar | 12-05-2005 | Valoració: 9

    Amb l'excel·lent descripció de sentiments que ets capaç d'aconseguir, no et pots florir...
    Mai no havia vist tan ben reflexada la meva pròpia tristesa... mai.

  • Tenderness | 29-04-2005 | Valoració: 9

    suau, tendre i alhora trist. quina combinació! tens una facilitat d'expressarte fascinant.. i una precisió a l'hora de definir quelcom.. és maquíssim, m'ha agradat molt.

    seguire seguint la teva petjada,

    1 petó.

  • Ben endins[Ofensiu]
    Sílvia Marty i Matas | 22-04-2005 | Valoració: 9

    De vegades l'escriptura ens serveix per baixar al fons de les nostres més amagades tenebres, de les pors, dels secrets arraconats, i aquesta mateixa escriptura ens salva. Posar les nostres en paraules ens allibera poc a poc, ens fa més savis, ens permet conèixer i veure a venir el dolor. També és cert, però, que en la ignorància està la felicitat, i que fer-nos més coneixedors de les nostres debilitats ens pot fer sentir pitjor.
    Però si una altra cosa té de meravellós la paraula escrita és que pot ésser llegida, i compartida. En els teus mots descobreixo també coses meves, en fan endinsar en el meu jo amagat. Gràcies per fer-ho tan bell.

  • brumari | 19-04-2005

    Intens i profund. Una mica trist, pero molt bell.
    Petons

  • dibuixes la tristesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    i a la vegada la despulles per a veure-la venir de front... disfressada de vegades, amb arguments que semblen verídics altres... però sempre exagerada, aprofitant-se de la feblesa de la seva víctima...
    es nota que ets una enamorada de la natura... i ella et suministra metàfores i imatges per vestir elegantment el teu preciós relat... que és un dossier psicològic perfecte de les variacions humanes de la ment...
    un petó i una abraçada!

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Sardaukar | 18-04-2005

    Impressionant, m'ha agradat moltíssim!

    Felicitats per aquesta capacitat de sintetitzar coses tant abstràctes i complexes i, a sobre, trobar-ne metàfores per explicar-ho amb senzillesa.

  • No et floriràs,[Ofensiu]
    Lavínia | 18-04-2005 | Valoració: 10

    Rosasp, de ben segur que no amb aquest doll de paraules que aboques en cada situació, en cada sentiment. De debò que t'han de fer companyia per força!
    No saps la sort que tens! Allunya la tristesa i agafa't als mots perquè són el manifest del que pots dir, del que sents i del que saps.

    Molts petons.

  • BUFA![Ofensiu]
    quetzcoatl | 18-04-2005

    Em sento molt afortunada de llegir aquestes linies acabades de sortir del forn, i sumat a com m'has deixat d'astorada per la bellesa de les teves paraules, ja no se ni que dir!
    Com t'ho fas per arrencar-te els sentiments i servir-nos-els d'aquesta manera??
    Sense paraules, sense paraules; prou que ho se!

    una abraçada i gracies

    m

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")