No val la pena

Llàstima que, com diu una cançó que està sonant ara per les radios, quan aprens com funciona el joc, se't acaben les monedes...
bona dosi d'optimisme final, potser es la que a mi em falta!! :)

una abraçada!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

cabrioles! SÍI!! a això em refereixo en aquest poema!!!

trankil.. k tot té cura..

com que soc una persona sincera i intento pensar abans de fer alguna afirmació, et vull dir que he marcat el teu comentari com a ofensiu. aquí van les raons que he donat:

per sobre de tot, és ofensiu pel propi autor: doncs demostra el seu caràcter de titella i ignorant, de salvatge i d'irracional; demostra que no ha viscut ni sap viure, i menys tractar amb la gent. demostra que no és res, i que si segueix així, no serà mai res.

en segon lloc, ofensiu pel catalanisme i tot moviment que es pugui mal interpretar com a anticastellà. actituds infundades de menyspreu d'aquesta mena desacrediten la nostra lluita.

en tercer lloc, és ofensiu per una llengua inocent (castellà) que no ha triat els actes dels seus fills; i que, per cert, és ben bonica escrita.

podria estar dient motius tota la vida, però en cabrioles no s'ho mereix. jo sí vull viure. i viure bé. així que per últim, és ofensiu cap a mi. qui ha escrit el breu text en castellà de la meva biografia; qui l'ha escollit perquè em descrigui i digui com he viscut; i a qui han insultat dient-li castellanufla (paraula que no sé ben bé què significa). així mateix, m'ofén i em deprimeix veure que existeix gent d'aquesta mena al món. així van les coses. i em deprimeix pensar que es creuen defensors d'una causa, mentre el que fan és enterrar-la cada dia una mica més. i a mi amb ella.

petons!



bé, cabrioles. per què no surts a fora, al món de veritat? tan sols un dia.. no fa falta més.
molts petons cabrioles.

ah! i per cert, si vols.. també t'ho puc dir amb castellà..

Perquè aquests dos versos finals "és més fàcil viure/del que us penseu" s'ho valen. Ja t'ho puc ben bé assegurar. Som nosaltres els que, de vegades, fem del nostre viure una tortura. I també els demés amb la seva intolerància, com aquest bon/a home/dona que t'ha posat un 1 perquè és una persona intransigent. Ara anirà per mi, ja ho sé, és el que fan els valents, amagar-se a la fosca i atacar.
Molts petons i endavant.

un petonet, vagi bé

la desrraó d' aquest mon , amb una raó punyent , si total només son paraules .
Endavant!

... quina raó tens!! ;)

Curt i clar, sí senyora!
Quina llàstima que les teves paraules em recordin tant a molta gent que m'envolta.
Potser estariem millor si no n'entenguéssim ni un borrall, no?

Àngels