Evidència i llibertat

Un relat de:

Ara et posen a la boca la paraula pau.
Les venes continuen enceses,
el poble,
el pare,
l'avi,
continuen engabiats
en la presó d'Espanya,
en el dolor,
la impotència,
i l'amor.
Tu i jo sabem que la lluita s'acaba
quan es guanya.
Justícia,
República,
Llibertat,
Federació;
honorem un passat,
entreguem un futur.
Amb la paraula,
la bala,
la por.
Morim,
morim,
moriu.
Lluitarem,
sabeu.
La bandera que ens va caure a les mans
no la crema ni el foc,
ni l'obscuritat de la presó,
ni tot, ni tot el vostre joc
de poder i corrupció.
El cos és dèbil,
l'ideal és fort.
I caminem plegats,
cap a l'alliberació;
una ment,
la gent,
i en fi,
el que estimem.

Comentaris

  • <> | 25-11-2007

    allà on hi posa federació i hauria d'haver INDEPENDÈNCIA.

    gràcies pels comentaris, petons!

  • Tu i jo sabem que la lluita s'acaba...[Ofensiu]

    o quan s'abandona, no? Però no és el cas.
    Genial, m'agrada molt aquesta simplicitat en els versos.

    No t'aturis

    Juseph

  • simplement...[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 16-04-2006

    brutal, quan diem independència o mort, no amenacem de mort a ningú, si no que anunciem la nostra, sense llibertat morirem culturalment, socialment i en l'herencia d'uns valors comuns de pares a fills.

    M'agrada com escrius, però em deixa força inquiet que facis servir el castellà com a llengua vehicular.

    Independència i socialisme.
    i per a tu i petonàs i fins aviat.

    Jordi

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.