I have a dream

Un relat de:

Una ralla blanca sobre la taula. Un rul·lo blau. El suau inspirar. Tinc ganes de vomitar. De cop tot és fosc. Em veig com si estigués fora del meu cos. Assentada al sofà vermell k posa el límit entre el menjador i la cuina. M'aixeco. Camino de tort. Torno al meu cos. Estic sobre un núvol. És flonjo?
- Sí, ja veuràs. Toca'l!- diu un àngel (n'hi ha dos).
M'ajupo, el palpo; té raó. Continuo tenint arcades. Davant meu el marbre de la cuina s'allarga en l'infinit pels dos costats. És tot blanc menys una petita aigüera metàl·lica, on hi deixo caure la primera vomitada. Els trossets de menjar s'escolen per un foradet. L'aixeta és estranya, no la sé obrir. Torno a vomitar. Aquest cop, però, trec petits marcianets amb ulls de xinés. Ric. Me'ls miro. Em piquen l'ullet.
- Mireu, mireu! - dic als àngels - Són marcianets!
- Marcianets? - diu un d'ells.
- Sí! De colorins!
És un lloc preciós; blanc fins a l'infinit. No hi fa fred ni calor; el meu cos rep èxtasis de vés a saber on. Déu, potser, k s'amaga aquí a prop.
Dies més tard, imaginaria en aquell cel una vida al teu costat. Em veia allargar-te la mà, ajudant-te a pujar; saltant i ballant sobre els núvols, amb els àngels al costat. T'estimava i estimava aquell indret. Era un altre món, la perfecció.

De cop un llum, un microones.

- Això no estava aquí! On soc? - crido.
- Que sí - em respon en Josep - On vols ser? Allà on hem estat tota la nit! Al meu pis!.
Veig la seva cara. El cel s'esvaeix de cop. Uns armaris, el sofà vermell.
- No és veritat, jo estava al cel...- murmuro confosa.
Miro al meu voltant, començo a recordar: la finestra, la taula, la nevera, la gota midi sonant, la botella de moscatell Ramon Roketa.
Sento dolor. Vull tornar a marxar, vull anar a l'oasis, al paratge estel·lar. De la mateixa manera k dies més tard voldria k no m'abandonessis, sense explicacions, de cop. Vull estar per sempre al teu costat, he perdut la por a estimar. Però tu vols estar sol, dius, i això per mi és com veure el microones.
M'assento al sofà. Encara no he entès què ha passat. Però somric. Tinc la clau i he vist l'altre costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

136 Comentaris

58056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.