Cercador
No us doneu la pau com a robots
Un relat de: Pere Campàs i BonayNO US DONEU LA PAU COM A ROBOTS
Per tal que es vegi que, ni quan som a missa ni mai, no ens podem desentendre de les persones, el sacerdot, abans de combregar, ens convida a donar-nos la pau amb una estreta de mà.
Amb el pas del temps. Els gestos rituals corren el risc de tornar-se maquinals.
La manera indiferent amb què avui alguns i algunes allarguen la mà per donar la pau a qui té a cada costat, fa pensar en aquell robot que hi ha en una gran estació terminal de ferrocarril a Chicago. El robot, per consolar el viatger solitari, per una petita moneda, allarga la mà i, quan tu li dónes, et diu: "Bona estada amic, si arribes; bon viatge, si te´n vas".
La mala cara amb que alguns i algunes donen la pau a missa em porta a la memòria aquella escena d´una pel.lícula de Charlot. Aquest, havent caigut a l´aigua i negant-se, quan veu que qui, donant-li la mà, l´ha salvat, és una dona lletja i malcarada, Chaplin, amb una d´aquelles pantomimes còmiques, es llença novament a l´aigua, com si digués: "Mestressa, prefereixo ofegar-me, aneu-vos en pau, deixeu-me en pau.
Mn. Pere Campàs i Bonay
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR