No t'ofeguis al Rhin. E-mail 6: Civisme i tolerància

E-MAIL 6: CIVISME I TOLERÀNCIA
Colònia, 3 de novembre de 2004

Doncs sí, ja us vaig explicar en el passat e-mail que aquí hi conviuen pacíficament gent de totes les races, cultures i religions. Això, d'entrada, sona una mica estrany, sobretot veient les coses que passen a la resta del món mundial... O sigui: carrers nets, gent cívica, no discriminació... Sembla que no pugui ser, oi? Fixeu-vos: en general, les persones, acostumem a ser tolerants mentre ens ho podem permetre. Però quan algú ens toca massa allò que no sona, aleshores la tolerància s'ha acabat. O no? I més, tenint en compte que molts dels costums d'alguns països no són massa compatibles amb el que nosaltres entenem per "civisme" (o m'equivoco?). Aleshores, com s'ho fan, aquests alemanys? Miracle?

No, en realitat, és fàcil d'entendre. D'aplicar, potser no tant. La cosa no té res de sobrenatural: Ells tenen una qualitat que nosaltres tenim molt menys desenvolupada i que s'anomena "consciència social". Això vol dir que tothom assumeix la seva part de responsabilitat a l'hora de fer que les coses funcionin bé. Com es tradueix, això, a la pràctica? Doncs, per exemple, quan algú fa qualsevol acte incívic, es considera que està perjudicant tothom, i per tant, tothom té el dret de cridar-li l'atenció. I parlo de coses petites, eh? Com tirar un paper a terra, travessar el carrer quan el semàfor de vianants està vermell (especialment si hi ha nens davant), cridar per la via pública, posar els peus al seient del metro... (coses de l'estil de cremar contenidors serien impensables, ja que és quelcom que ha pagat tothom amb els seus impostos).

Perquè ens entenguem: si tens pinta d'occidental i fas alguna barrabassada, com tirar una burilla de cigarro a terra al carrer o obstruir el pas a l'escala de l'estació perquè estàs xerrant amb algú, directament et cau la "bronca", perquè tothom té molt clar que tu ja has de saber què es pot fer i què no es pot fer. En canvi, si tens qualsevol altre aspecte, et tracten bastant més bé (discriminació positiva): t'expliquen amablement que ja entenen que al teu país d'origen els carrers són més polivalents, però que a Europa tenim tendència a separar les coses. Així doncs, aquí, utilitzem els carrers bàsicament per caminar i per a la circulació de vehicles. Per a les altres coses cal fer servir cendrers, papereres, contenidors d'escombraries, bars, lavabos, etc. D'aquesta manera, quan ja has rebut uns quants "sermons" aprens a comportar-te correctament (mètode Pavlov?).

Tot això està recolzat per una policia extraordinàriament eficient i rigorosa (però també molt amable, que "lo cortés no quita lo valiente"). Si una nit algú és molestat pel soroll d'una festa a casa del seu veí, primer l'avisa. Si no en fa cas, al cap de 5 minuts té la poli a la porta, i la festa s'ha acabat. Del contrari, la multa pot ser escandalosa (Si un dia, el soroll del carrer a Igualada no us deixa dormir, truqueu a la policia i veureu que la cosa va bastant diferent...). El resultat d'aquest sistema és gent oberta, correctíssima, súper amigable, pacífica i generosa, carrers nets, nivells de seguretat ciutadana impensables a Barcelona, etc.

O sigui, que els alemanys son tolerants perquè s'ho poden permetre. Però s'ho poden permetre perquè s'ho han "currat"! Veient com va tot, us asseguro que el sistema és envejable.

Si traslladem això al nostre camp (l'educació), crec que si li expliqués a un alemany que a casa nostra debatem sobre si l'educació és responsabilitat dels pares o de les escoles, em miraria com si "jo no fos d'eixe món". Ells tenen molt clar que, en tant en quant serveix per estar integrat dins una societat, lògicament, l'educació és responsabilitat de TOTA la societat, i no només dels pares o de les escoles. Cadascú té el seu paper. Suposo que això voldria dir que si hi hagués un ministeri (o departament) que s'atrevís a anomenar-se "d'Educació", les escoles només serien una petita part de les seves competències... :)

Com a darrera reflexió, un apunt: A França s'han vist obligats a prohibir el shador a les escoles (Ei!: "Cuando veas las barbas del vecino afeitar..."). Nosaltres no ho podem jutjar, perquè no som francesos i no vivim de primera mà els seus problemes, però sembla clar que, si han arribat a aquest extrem, algun motiu deuen tenir, no? Coi, ningú prohibeix per ganes de prohibir. En canvi, aquí, això de prohibir no els agrada massa. El seu sistema aconsegueix que tampoc faci tanta falta. Això sí que és eficàcia, eficiència i efectivitat ben enteses. Ara bé, requereix el compromís de tothom...

Potser hauríem de pensar-nos-ho una mica i començar a tirar per aquí, en comptes de fer aquells cursets de "relacions positives a l'aula" que serveixen sobretot per fer punts per als sexennis quan no tens ganes de treballar, i també perquè uns individus de qualificació dubtosa es guanyin una pasta parlant durant 30 hores sense saber ben bé de què parlen... (Ui!, que m'he passat?).

Bé, ja sé que aquesta vegada hi he posat menys conyes que de costum, però és que el tema és molt seriós... De tota manera, prometo intentar fer-vos riure una mica més al meu proper e-mail. :) En tinc cada una per explicar...

Res, doncs. Fins la propera. Una abraçada a tots.

Marcel

P.S.1 Tingueu molt clar que no pretenc postular absolutament res. El que us explico és una visió totalment personal i, per tant, subjectiva. Per tant: NOMÉS ÉS UNA OPINIÓ. De tota manera no he volgut explicar-vos-ho sense abans haver parlat amb un munt de gent sobre el tema: joves i vells, homes i dones, gent amb peles i gent sense peles, alemanys i no alemanys. Per això he tardat tant.

P.S.2 Continueu enviant-me els vostres missatges i comentaris, que ja sabeu que em fan molta il·lusió.