No t'ofeguis al Rhin. E-mail 4: El gos extraterrestre i el tailandès mutant

E-MAIL 4: EL GOS EXTRATERRESTRE I EL TAILANDÈS MUTANT
Colònia, 24 d'octubre de 2004

Hola a tothom!

Suposo que el títol us intriga una mica... I és que els darrers dies he vist coses ben estranyes i us les volia explicar (ei, que no m'he pres cap cosa rara, eh?).

He vist un gos amb intermitents. Sí, sí. De veritat. No, no era un cotxe, era un gos. Fins i tot el meu nebot d'un any i mig sap distingir entre un cotxe i un gos! El gos anava amb el seu amo (no sé quin dels dos era més animal), però en comptes d'un collar, portava un intermitent. A veure, diguem que era un collar que feia una llum intermitent. Jo no he entès res.

Si treus a passejar el gos, per què coi vols que porti intermitent? Que potser en portem les persones, d'intermitents, quan anem pel carrer? Home, si portes dos gossos, es pot entendre: en cas que se t'escapin i travessin el carrer, els conductors, en veure dos intermitents, es poden pensar que és un cotxe aturat i aleshores segur que frenen. Però... un de sol? En fi, misteris dels països estrangers... Si el torno a veure, li pregunto (a l'amo, no al gos).

Però la que ens ha passat de grossa, grossa, la darrera setmana, ha estat una altra. Resulta que una tarda em truca el Tommy i em demana que vagi a la seva residència, que el seu amic tailandès "hasta ayer era ohcuro y hoy s'ha vuelto amarisho". "Què vols dir amarisho?" Poltergeist! "No, oye, que el pibe està jodido de verdad", em diu. De fet m'ho va dir en llatinoamericà, però si entenc un idioma tan diferent del nostre com és el valencià, què faria pensar que no puc entendre el llatinoamericà?

Tan de pressa com vaig poder, em presento a la residència amb l'instrumental mèdic, o sigui, amb el termòmetre (que, apart d'una capsa de tirites i un pot de supositoris Vilardell, és tot el que tinc), i vaig a donar-li un cop de mà. (Això dels supositoris Vilardell us ho explico després...). Ostic tu! El Rei Midas!: El tailandès tenia groc fins i tot el blanc dels ulls. A més, feia una mala cara de por. Res, que li traiem la camisa, l'ajudem a posar-se al llit i li posem el termòmetre: més de 38 de febre!! I el Tommy: "Ya etá: si etá amarisho y tiene fiebre, tendrá la fiebre amarisha!".

Home, aquests colombians hi deuen entendre, de malalties tropicals (perquè Colòmbia deu caure pels tròpics, no?), però jo no ho acabava de veure clar: "Vols dir, vols dir? "Colta", què has estudiat, tu?". I em diu: "Empresariale". ("Ah carai"). Com que repintar-lo no semblava gaire bona idea, vam decidir trucar a la Merari ("Com que és metgessa, hi deu entendre, d'aquestes coses"). A més, en cas que se't mori algú, si hi ha un metge al davant, sempre pots dir allò de "s'ha fet tot el que s'ha pogut...".

Arriba la Merari (que també és groga, però ella ho és de naixement) i, així que el veu, surt corrent de l'habitació i torna a entrar amb uns guants de goma i un morrió com aquells que porten els dentistes. I, és clar, el Tommy i jo, mirant-nos l'un a l'altre amb cara d'espant (ara sí que la devem haver ben fregida, tio). Em sembla que els únics guants de goma que tenia el Tommy eren els de rentar plats. La Merari li pregunta: "De quin color fas el pipí?" i el tailandès diu: "Jack Daniel's".

Total, que el tio tenia hepatitis. El vam portar al metge l'endemà (perquè la Merari no pot exercir a Alemanya) i li va fer fer unes anàlisis: Hepatitis B. Ufff, menys mal! Tots tres estàvem vacunats (pel que es veu, el tailandès, no). En fi, que el pobre s'ha de passar més d'un mes al llit de la residència fent servir plats, coberts i tovalloles només per a ell sol, i és aconsellable que tan sols li portin el menjar gent que estigui vacunada, per si de cas. Ah, i no pot "introduir" Jack Daniel's al seu cos, només el pot "expulsar". Pobre, tant que li agradava!.

Ah, sí, us he promès que us explicaria allò dels supositoris Vilardell. Mireu, quan viatges a un país occidental, no cal que portis gaires medicaments. Qualsevol farmacèutic entén paraules com "Aspirina" (per al mal de cap, constipat, etc.), "Codeïna" (per si tens tos), "Cortisona" (per si se t'irrita alguna cosa), "Ketoconazol" (per si agafes fongs als dits dels peus) o "Talcum" (per posar-te els mitjons). I, és clar, ja sabeu que la feina d'investigar pot portar estrès. I que l'estrès pot generar certs problemes digestius. Quan et passa això, el millor que pots fer és posar-te un supositori Vilardell. Al cap d'una estona et quedes com 10: 8 i 9.

Problema: Com carai es deu dir "Vilardell" en alemany? Al diccionari no surt! Tampoc és qüestió de posar-te a gesticular davant del farmacèutic... O sigui, que, això, millor que t'ho portis de casa. De fet, a més de la seva utilitat principal, el pot també és una mesura del teu propi estrès. Per ser més precís, una mesura inversament proporcional: com més buit està el pot, més estrès tens. Per sort, el meu pot encara està per encetar: vol dir que massa estressat no ho dec estar... :)

Bé doncs, ja esteu al corrent d'algunes de les coses que passen per aquí (i les que em callo!), o sigui que molts records, petons (només a les noies, digueu-me sexista), i abraçades per a tothom (tal com diu el Toni, com els teletubbies).

Marcel

P.S. Moltes gràcies pels vostres missatges (Toni, Anna, Elisabet, Jordi...). Ah, i per cert, m'he instal·lat el MSN 6.2 i així puc parlar amb la gent com si parlés per telèfon, però de gorra.