No t'ofeguis al Rhin. E-mail 2: Ja tinc pis!!!

NO T'OFEGUIS AL RHIN
E-MAIL 2: JA TINC PIS!!!
Colònia, 12 d'octubre de 2004

Doncs sí, després de passar-me dues setmanes a la comuna de hippies, per fi he trobat una habitació "normal", en un pis "normal", a una zona "normal", amb ADSL inclòs en el preu. Meravellós. Demà mateix faig el canvi. Les meves dues amigues hippies, la Sarah i la Lisa (la parelleta), que són uns angelets del cel, se m'han ofert a ajudar-me per al trasllat.

De fet, a la comuna no s'hi està gens malament, un cop t'hi acostumes. Em sembla que la trobaré a faltar. És com viure en una família "poc convencional", per dir-ho d'alguna manera. A més són gent molt oberta, amb la qual cosa fas de seguida bones relacions, i, rareses apart (com fer-se ells mateixos el pa quan hi ha un forn a la cantonada, i fer coses estranyes amb unes herbes), són bona gent. Com que ja tindré internet a casa, us podré començar a enviar algunes fotos en el meu proper e-mail. Ja faré una mica de selecció...

Aquest matí m'he presentat a l'escola i resulta que no hi havia classe (deuen celebrar la festa de la hispanitat), total, que he pensat que era el moment oportú per escriure-us. Per cert, com us ha anat el pont?. Parlant de ponts, sabeu que cada dia travesso unes quantes vegades el Rhin per un pont en tramvia?. La vista és guapíssima.

Quant a l'idioma... bé, es pot dir que vaig fent progressos. Ara ja sóc capaç d'entendre bastant el que em diuen (quan parlen entre ells, però, estic de sort si puc entendre tan sols de què parlen). Una de les coses que aprens és que hi ha paraules que són més importants que d'altres. Algunes són molt evidents com "menjar", "dormir", "ull de poll"... però d'altres no ho són tant, i són igual d'importants!. Una d'elles és "leider" (malauradament). Imagineu-vos un estranger despistat (per exemple, jo) entrant a una llibreria:

- Tenen el llibre "alemany per a idiotes"?
- Malauradament (leider) se'ns ha exhaurit

Atenció! Fixeu-vos que la resposta no conté cap "no". Com que no tens ni idea que aquella paraulota que t'acaben de dir en alemany vol dir "exhaurit", en principi, no saps ben bé si sí o si no. Però si t'hi fixes bé, t'adones que t'han dit "leider". Conclusió: quan preguntes o demanes alguna cosa, si la resposta conté un "leider", vol dir que no.

L'idioma te moltes altres peculiaritats. Per exemple, té fama de ser molt específic. Segons això, cada cosa té un nom diferent. Per exemple, no pots anar a la botiga d'ordinadors a comprar un "Klavier" (teclat) per que es fan un fart de riure. Si el teclat és d'ordinador, aleshores s'ha de dir "Tastatur" (pebrots, eh?).

Però això de l'especificitat no és tan veritat com diuen, ja que també tenen paraules polisèmiques. Per exemple el verb "drucken", que està escrit a moltes portes. A un costat hi posa "ziehen" (tibar) i a l'altre "drucken" (apretar, que ja sé que s'ha de dir "prémer", però permeteu-me el barbarisme). D'acord, però "drucken" també vol dir "imprimir". Moltes vegades hi afegeixen "aus" (cap a fora), o sigui: "ausdrucken", per deixar clar que les impressores imprimeixen cap a fora. És clar, quan una impressora imprimeix "cap a dins" acostuma a estar feta malbé.

Però la meva sorpresa va ser quan un dia, al demanar un cafè, em van contestar "ara mateix li imprimeixo". Us juro que vaig flipar!. Ah! i "apretar una mossa" no es pot dir "drucken"!.

A l'altre e-mail us vaig dir que us explicaria algunes coses. Per exemple, com m'organitzo per fumar a un preu raonable: El tabac és caríssim, però només si es ven en forma de cigarretes. És molt més barat si el compres a l'engròs, pes per pes. Com que els alemanys no estan per la labor de "liar" estil Xicola (*), el que fan és vendre't uns "canutillos" en forma de cigarreta, però amb un paper que no és pot fumar (tipus metàl·lic), i, per altra banda, cigarretes buides amb filtre ("Filterhülsen"), a pela cada una.

Tu omples la cigarreta amb el "canutillo", i elimines el paper de l'envàs amb una eina especial en forma de boli. Resultat: el paquet de Winston et surt a 1,40 Euros. Llestos, aquests alemanys, eh?

De fet, amb el tema de fumar, em sembla que és el país més relaxat d'Europa. Aquí fuma tot bitxo. A alguns llocs està prohibit, per exemple, al metro (però només a l'andana i a dins dels vagons), i també a alguns edificis públics. Però, com que són molt considerats, sempre reserven algun lloc per poder fumar. I, això sí, totes les papereres tenen cendrer. Als bars i restaurants no abunden les zones de no fumadors. Ells ho tenen clar: la gent fuma i no cal atabalar-s'hi.

Fixeu-vos el que passa amb els paisos més intolerants en aquesta qüestió: Estats Units, Anglaterra, Itàlia... Es posen nerviosos perquè no poden fumar enlloc, i aleshores comencen a enviar soldats, tirar bombes i fotre enlaire mig món. Val més que fumin, que també mata, però menys!.

Altres peculiaritats de la societat alemanya i l'aventura dels quatre turcs les reservaré per al proper e-mail, que la factura de l'internet cafè ja m'està pujant a una pasta. Al menys, el proper em sortirà de gorra.

Bé molts records a tots. Gràcies pels missatges (Cèsar, Elisabet...), ah, i sisplau, digueu-li a l'Anton (**) que tan aviat com tingui la situació estabilitzada començaré a ocupar-me del seu tema.

Fins la propera!

Marcel

(*) El Xicola és un professor de filosofia que havia estat a l'institut i que sempre liava les seves pròpies cigarretes. Segons com, feia mal efecte.
(**) El Cèsar, l'Elisabet i l'Anton són companys de l'institut. Sempre donava les gràcies pels e-mails que m'enviaven els companys de feina. Justament l'Anton m'havia fet un encàrrec abans de marxar.