No t'ofeguis al Rhin. E-mail 5: La Interpol, el gat i els turcs

E-MAIL 5: LA INTERPOL, EL GAT I ELS TURCS
Colònia, 30 d'octubre de 2004

Ui, aquests darrers dies em sembla que l'he feta grossa. Resulta que, com a part de la meva recerca (que per això em paguen), vaig descobrir un sistema per generar automàticament les adreces d'e-mail de tots els centres d'educació de Catalunya. Doncs bé, jo que, "ni corto ni perezoso", em disposo a comprovar si la cosa funciona i envio 467 e-mails (que corresponen a tots els instituts públics que tenen ESO).

Vaig demanar que SISPLAU es limitessin a respondre'm sense afegir-hi res: només calia prémer dos botons: "Respondre" i "Enviar". Fàcil, oi?... I què més!!! Resulta que alguns han reenviat el missatge a tots els destinataris, amb la qual cosa els instituts han rebut "tropecientas" vegades el meu innocent missatge. I tantes vegades com l'han rebut, l'han respost (visca l'esperit de col·laboració!). Però alguns l'han tornat a respondre a tots els destinataris, amb la qual cosa el meu missatge ha seguit una progressió geomètrica (pregunteu als matemàtics què vol dir això). Total, que he muntat un xou impressionant.

A veure... què podem esperar que aprenguin els alumnes si els seus professors NO SABEN LLEGIR? Quan ho he comentat als de la universitat, m'han dit que estava com un llum de ganxo i que estava fent molts punts perquè m'enviessin a la garjola. O sigui, que si se us presenta algú de la Interpol demanant per un tal "Marcel Jorba", vosaltres us feu el "longuis" i dieu: "que no, que no", que no us sona de res...

Bé, apart d'això, la bona notícia és que finalment m'he fet amic del gat de l'Henrike, la meva companya de pis. No ha estat fàcil. Aquest gat és molt desconfiat. He hagut de passar diverses proves abans d'aconseguir-ho. Primer, passava de mi. Després va començar a ensumar tota la roba que tenia penjada, i finalment va decidir que no era una mala persona. Ara ja puja a la meva falda i es deixa acariciar. Val a dir que el gat és alemany. Vull dir que la seva llengua materna és l'alemany. Tu li dius "vine aquí" o "seu" i no et fa ni cas. Però si li dius "komm hier" o "sitz", aleshores ho fa de seguida. Tot i això, també sap idiomes. Per exemple, la paraula "tonyina", l'entén. Tu li dius: "Vols un trosset de tonyina?", i ell et contesta: "Meu!", i se'l menja com un desesperat. Però et contesta en català, eh? No diu pas "Meins!". Segur que el Jörg (el Jordi) li deu haver fet unes classes particulars...

També us vaig prometre parlar-vos una mica de la ciutat i de la societat alemanya. Us ho faré a terminis, perquè el tema és molt ampli. La ciutat és súper neta (res a veure amb Barcelona, i molt menys amb Florència). Les cares són un mosaic de colors i l'estrany seria sentir-s'hi estrany. Hi ha gent de totes les races, i ningú discrimina ningú pel color de la seva pell (ni tampoc pel color dels seus pulmons). Sembla que sigui la capital de la tolerància.

La majoria d'immigrants són turcs, però, al contrari del que es podria pensar, això ha creat una espècie de "simbiosi cultural": els turcs han ensenyat als alemanys que, apart de les hamburgueses, les salsitxes i les patates, hi ha altres coses que també són comestibles, com les fruites, les verdures i la carn de xai. Si vols unes costelletes d'aquelles tan bones com les que fa la mama, has d'anar a una botiga turca.

A canvi, els alemanys han ensenyat als turcs que el vi no és tan dolent com això (de fet, ve del raïm, que no és pecat), que per travessar el carrer cal esperar que el semàfor es posi verd i que els mocadors es van inventar per mocar-se, i no per posar-los a les senyores per barret. En realitat, de shadors, se'n veuen, però pocs (si ho comparem amb Barcelona). Ah, i posats a veure coses estranyes, en tres ocasions he vist musulmanes vestides totes de negre de cap a peus, com si anessin de dol. No sé si pensar que s'han pres al peu de la lletra allò que "el negre aprima" (que per això no es fabriquen preservatius de color negre) o bé que són monges. Si són monges, són més pobres que les de casa nostra, perquè no tenen diners per comprar-se aquelles cartolines blanques que les nostres porten al front i al coll...

El tema del porc és diferent. Cap turc menja porc, però això és més fàcil d'entendre i no és cap tema de religió. Per veure-ho clar, només cal pensar que un farcit de fox-terrier amb prunes i pinyons, que faria que un xinès s'hi llepés els dits, a nosaltres més aviat ens faria fàstic. Doncs per a ells, el porc, és més o menys això. Per tant, és molt normal veure un turc amb una bona turca (i no parlo de cap mossa), però segur que no menja "tussinu" ni que el matis.

En fi, això és tot per avui. Ja seguiré explicant-vos coses de per aquí.

Una abraçada a tots

Marcel

P.S. Moltes gràcies pels missatges (Jordi, Jaume...). Espero que me n'envieu molts més.