No sóc ni massa fer ni massa savi

Un relat de: SANTANDREU3

No sóc ni massa ferm ni massa savi
i en tot he trobat sempre qui m'avança.
Sóc home gris, però ho són sense racança,
perquè sóc de la raça-del meu avi.

Vull viure en pau, sense que mai em travi
el pensar si tinc manca o tinc sobrança.
Fent el que puc, mantinc una esperança:
que tingui el meu nivell tot el que acabi.

Sé que infal·liblement seré jutjat
quan tanqui els meus ulls, complert el meu destí.
Cada acte meu serà qualificat

per Déu, que és ben segur que fila fi.
Però que sap que no sóc ferro forjat.
Que sóc, perquè em va fer, fusta de pi

Comentaris

  • SONET PER REPARTIR AL TANATORI.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 11-01-2007

    Aquest sonet ja és molt vell.

    Avui no escriuria les mateixes coses.

    Si tens curiositat, baixa't la meva pàg web, que és perecasadesus.net.

    Allà trobaràs més sonets, i la meva evolució esperitual, que és interessant, al menys per a mi.

    Dels meus sonets, el més publicat aquest "últim segle" és un que es titula GEGANTS, que me'l va demanar en Xirinachs per posar al darrera dels seus panflets de l moviment que encapçala amb el títol de JO EM PLANTO, dels que em diüen que en porten publicats més de 100.000.

    (Em pregunto quants fulls d'aquells que es repartien a la Plaça de Sant Jaume i a les ballades de sardanes del passeig de la Catedral han estat llegits o llençats a la paperera...)

    Et repeteixo que t'agraeixo el comentari.

    Pere Casadesus i Grifol.

  • Gràcies, Fredia.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 11-01-2007

    Aquest sonet ja és molt vell.

    Avui no escriuria les mateixes coses.

    Si tens curiositat, baixa't la meva pàg web, que és perecasadesus.net.

    Allà trobaràs més sonets, i la meva evolució esperitual, que és interessant, al menys per a mi.

    Dels meus sonets, el més publicat aquest "últim segle" és un que es titula GEGANTS, que me'l va demanar en Xirinachs per posar al darrera dels seus panflets de l moviment que encapçala amb el títol de JO EM PLANTO, dels que em diüen que en porten publicats més de 100.000.

    (Em pregunto quants fulls d'aquells que es repartien a la Plaça de Sant Jaume i a les ballades de sardanes del passeig de la Catedral han estat llegits o llençats a la paperera...)

    Et repeteixo que t'agraeixo el comentari.

    Pere Casadesus i Grifol.

  • La calidesa del pi[Ofensiu]
    Frèdia | 10-01-2007

    Agraeixo a l'editora que hagi destacat aquest relat perquè de cap de les maneres hauria de passar desapercebut. El sonet és en poesia una de les composicions més belles i més difícils de dur a terme. Llegir un sonet en veu alta quan la rima és tan pura i la sintaxi tan planera és un gran plaer. Aquest sonet, Pere, és dels que posa la pell de gallina. M'atreviria a dir que és un dels més bells que he llegit a RC. Des del títol fins al darrer vers, la declaració d'intencions sens mostra diàfana i acaba en una metàfora preciosa. Felicitat pel sonet i per tenir la calidesa de la fusta de pi.
    Fredia