No soc jo.

Hola, no posaré la meva veu com a experiència, ja que tan sols tinc la que he viscut, per tant no gosaré donar consells però si que et volia dir que potser més que canviar és que potser t'estàs trobant, i no es per desanimar-te, però jo que en tinc 41 encara podria escriure un relat com el teu i dic que no es per desanimar perquè a mi m'encanta, donar i donar voltes i viure el present i per mi el present és això justament, donar voltes...sona negatiu però per mi és absolutament positiu, hem de vigilar en no madurar malament que ens podem podrir i la meva tàctica és no donar mai res per fet...segueix així, segur que és un bon camí ( no per tothom és clar)

No ho sé, però sembla que estàs canviant. Els canvis, costen i poden produïr por, apatia, manca d'il.lusió. No et preocupis. Et sento jove i crec que fas molt rebé d'escriure el que et passa. La sinceritat t'ajudarà, ja ho veuràs. Escriu, escriu i sigues sincera amb tu mateixa. Tingues paciència i no tinguis por; a vegades, els canvis són positius. Endavant, a escriure i a llegir! I una abraçada!

Aleix