No serveix per a res!

- No aneu bé per aquest camí, ja us ho dic jo... No en traureu pas res de tanta curiositat i expectació per no res... vosaltres mateixos... i qui avisa no és traïdor..

Maleït siga el dia en que no em van ensenyar a parlar, perquè des d'aleshores em vaig capficar en la llibreta. Capficat com dic, però alhora dormit amb el nas posat dins d'aquesta, vaig tenir la primera relliscada.
Al veure'm ma mare, tan posat en les lletres tempranes. Decidí canviar, amb gran plany per mi, la carta als reis on una guitarra hi tenia demanada.
Maleït siga el dia, en que els coi de reis van fer cas a ma mare. Doncs a partir d'aleshores, em van portar a fer "màquina". Ja no era una llibreta el que tenia que portar, sinó que també les tecles i les lletres d'acer calia ara carregar.
Com seguia sens parlar, i això de la màquina em feia callar, em disposaren a copiar; un sense fi de paraules sense sentit, amb l'argument que agafés lleugeresa als dits; doncs com a casa eren filadors, i un fill àgil de mans mai no estava de més, però sense res al cap, doncs sempre era de més bon emprar.
Així doncs, sense dir res més; em vaig convertir quasi sense voler, en el xerrameca més gran que un colpejador de tecles mai hagués "guipat". Així, un cop hagués fet copia, de més de mil estils, jo mateix, havia quedat amb cara de prosa.
I maleït sigui el dia també, en el que com ara, noto al damunt de les lletres, doncs és d'on més puc sentir, jo que mai dic res, tanta i tanta gent disposada a escoltar-me, a llegir-me. A llegir-me.…. A llegir aquesta xerrameca que ja us ho deia jo…

-Ja us ho deia jo, no aneu bé per aquí, perquè tanta xerrameca no serveix, no serveix Per a res collons!! PER A RES!!