No sé com escriure un poema d'amor

l'acabes escrivint, I ho fas d'una manera diferent a la normal, original, insòlita i força interessant. M'agraden molt els versos
"No vull caure
en la llagrimeta fàcil
de figa rebentada mostrant
el seu secret,
ni en lluna penjada d'una lluerna,
ni en el gest barroer
de gargot de bragueta."
una abraçada

"...Seria tan fàcil dir "t'estimo"
( M'exigiran proves! )"

jeje!! m'han encantat aquests dos versos! m'han sobtat! tu sempre tant i tant original...!! comparteix la originalitat ninu!!!!! jeje ^^

"...i em trenco en mil trossos
i cap d'ells troba l'altre."

Molt bona també.

un petonassssss!!!

laura^^

M'agrada el teu poema d'amor "sense voler". Però m'agrada més viure'l l'amor! O viure'l i després escriure el poema. Y tu?
Una abraçada

com escriure'l però ja l'has escrit... L'he tinguda bastants cops aquesta sensació de voler però no poder, com un buit que et xucla les paraules en espiral, no ho sé, potser de vegades amb un simple t'estimo ja és suficient...
Sempre és un plaer llegir-te, un repte.
No t'aturis!

Una abraçada,
Tardors

si que en saps i molt

Que puc comentar sobre aquest poema que no hagin comentat abans? Doncs res, perque ja t'han dit tot el que calia...
És fantàstic anar llegint i sentir aquesta sensació de voler escriure alguna cosa però no trobar la manera (quantes vegades m'ha passat això!)

Gràcies per aquesta lectura!

Sóc molt negada per escriure poemes d'amor.
Tal volta es gaudeix molt llegint-los.
Admiro als qui ho fan amb aparent senzillesa.

Els teus mots són veritables i són poema, no sé si d'amor, però són, sens dubte serena poesia.

gypsy

com escriure un comentari que estigui a l'alçada...
però, entenc aquesta sensació de volguer i no poder, d'intentar definir quelcom, de tenir les paraules a punt i no saber com esprexar-les sense caure en excessiva sensibleria, sobre tot quan es toca el tema amorós.
Bé...que puc dir mestre?...ets únic de debó, un gran poeta. Felicitats. 1abraçada. ESPIRAL.

Em mola perquè sempre intentes anar una mica més enllà, i quan no pots escriure en fas un poema de no poguer escriure que és del que es tracta al cap i a la fi doncs

agafes la tortugueta que jau panxa amunt i li dones la volta, i amb les seves urpes avança dificultosament però ferma perquè es claven en la terra a cor que vols,
total que seria millor

(agafo aire)

potser fora millor envestir-la
però ella és lluny
i això crema
i et tornes aiguafestes
dissimules
perquè no sigui tan evident que t'ha ferit ...
dolçament...
però supures...

i és en aquest zènit escatològic
quan més trobes a faltar la seva tendresa
doncs ahir vas somiar que et parlava a cau d'orella i tot et feia pessigolles,

però t'has llevat i sábanas revueltas però no saps ben bé com...

Merda capde que porto dies intentant-ne fer un poema i de un escrit que ho nega n'acabem fent un guirigall que es podria extendre i
convertir-se en una cadena on la lletra fos vida,
i les nenes despentinades
i l'aforo un crit a la rebel.lio... o què?

(un poema nousé, però en volia fer una cançó i no hi ha manera..)

això és elq ue és aquest poema,
potser no et sortien els poemes d'amor però si que et sortien les obres d'art, com sempre, un altre que se'n va cap als meus preferits, un poema genial. M'ha semblat un llenguatge més directe del que acostumes a utilitzar però tot i això segueixes dins el teu estil de metàfores impossibles. Ets un ser superior!! jejeje

Un dels millors poemes d'amor que he llegit mai.
I ho dic amb molt sinceritat, i després de llegir-n'he molts, del dret i del revés.
Cada dia et vas superant, i això, per a tots nosaltres, és un plaer i un repte.
Espero, de veres, que poguem comptar amb les teves paraules per molt de temps.

Sobre le meu poema, el "sonet per a mi", em sembla que no vaig ser entés. El poema és sincer, molt sincer. És realment el que penso, bé, un detall del que penso. El que em va venir suggerit, inspirat, en bona manera, al llegir el poema del MMiP. Vaig pensar: no és això, no és això. I em va sortir allò. Tot i que mirat amb distància sembla un poema una mica egocèntric (un sonet per a mi!), també volia transmetre que cal mimar-nos de tant en tant...

Gràcies per tot,

Xavier

A la vida sempre he admirat amb mesura aquells que saben donar sentit a allò que escriuen.

Fa anys que en el terreny musical tinc dos reis particular, d'aquells que quan vols referir-te a ells fas servir la paraula "rei" davant.

Com són el rei Sabina i el rei calamaro.

A partir d'ara en tinc tres, de reis. Escrius poemes amb una musicalitat que em te presonera.

Benvingut al meu petit palau, rei Capdelín