no puc escapar-ne

Les parets se'm cauen a sobre. Vull escapar.
Tot se'm fa immens. Necessito allunyar-me'n.

Fugir no sé on. Sentir que res em manté lligada a un lloc.
Les agulles dels rellotges m'atrapen i sento que em prenen el temps al seu pas. No puc escapar-ne i tot sembla ensorrar-se. El tic-tac del rellotge em persegueix eternament i se'm fa impossible separar-me'n.
Els meus ulls busquen alguna cosa de la qual en desconec el nom. Busquen desesperats una imatge. Potser un canvi.
Els sons em retenen en els meus somnis. Els somnis dels quals vull fugir. Necessito fugir-ne. Les paraules m'atrapen en habitacions blanques de les quals no n'entenc el significat. Les cançons em confonen i treuen el sentit a totes les meves creences.
Em traeix el cor que crida un plor desesperat però no mostra cap dolor. La ment m'abandona i no aconsegueix entendre'm.
Em confonc entre els rostres i no puc distingir-me'n.

Vull cridar, córrer i marxar; però no puc, no puc somiar. Desitjo volar, alçar els braços i sentir que l'aire recorre tot el meu cos. Necessito sentir la llibertat, arrancar les cadenes que em lliguen a una esclavitud creada per mi mateixa.
És un crit desesperat per una situació desconeguda. És una desesperació frustrant que a estones no em deixa guiar la meva vida.
És una frustració de la qual no puc escapar-ne i de la que desitjo oblidar-me'n.

Però no puc, no puc escapar-ne.