Cercador
No ploris per Creusa, Enees (i III)
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
Dido
I
D'aquell cos de guerrer
no n'has d'esperar res
que no sigui misèria.
Hauràs de plorar molt
abans de restablir
criteris de certesa.
II
El mar no té horitzó sinó vaixells
esmerçant els esforços
en assolir destins
als que ningú no et crida.
III
Implora pel naufragi
d'aquells que et van trair.
Tanta desesperança
despertarà l'oratge per allunyar, tal volta,
encara més de tu
allò que més desitges!
IV
Incendia el teu cor,
cobella el més etern dels odis,
i, de l'amant,
fes-ne el pitjor enemic.
Després només
et restarà la mort
dels solitaris.
V
¿On tens el glavi
que t'haurà d'estroncar
l'hàlit de vida?
¿On hi ha aquell foc
al que vols abocar
tanta ignomínia?
¿Com són els crits i els plors
que desfaran silencis
i estultícia?
VI
En vas dir amor
i era només follia.
En vam dir mort
i només va ser oblit.
Enees
I
Passaran els anys
i seran els teus anys.
D'allà d'on vas partir,
a penes el record
en un vell llibre.
II
Evocaràs
l'antiga pàtria
avui ja cendra.
I aquell amor
perdut per sempre.
III
Seràs el vers
que et donarà raó:
el vell poeta
escriurà lentament
allò que el vent li dicta.
IV
Amor, amor,
on ets? la travessia
se'm fa tan llarga...
V
He escrit el nom
i tan sovint l'oblido
que muda en mi mateix
el fred que sento...
VI
Desfàs camins
que no et porten enlloc
i en retornar
tampoc el temps retroba
vestigis d'aquells vespres.
VII
Aquesta nova pàtria
mai no serà la certa.
T'abocaràs en ella
per alçar-hi els nous temples
pels déus de la misèria.
Comentaris
-
Recolzament[Ofensiu]deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10
La lectura de l'Eneida em va captivar també...
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble -
Els destins a què ningú no ens crida[Ofensiu]Anagnost | 24-09-2007 | Valoració: 10
Pots ben creure que aquest tercer lliurament m'ha duit si no a rellegir Virgili, sí a fullejar-ne altra vegada passatges sencers. Supòs que de la relectura que tu en fas, nosaltres també en podem treure conclusions pròpies, i per això jo em quedo amb aquests versos:
"El mar no té horitzó sinó vaixells
esmerçant els esforços
en assolir destins
als que ningú no et crida."
Enees aboca Dido al suïcidi per tal de complir amb el seu deure. Tot desemboca en l'enfrontament entre Roma i Cartado.
Per què no escoltam el cor, alguna vegada?
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 21-09-2007 | Valoració: 10
Admirat, m'imagine un escenari qualsevol, actual pot ser, d'ara mateix, però despullat i sever, només una llum blava i vaporosa que simule la d'una lluna invisible i apagada.
Dido crida a la fosca, a un buit immens, tots els retrets que salpen com sagetes a buscar Enees.
Què busques Dido? Només l'amor?
Enees, d'esquena a Dido, crida a la mateixa fosca, al mateix buit immens, paraules que salpen com sagetes a buscar allò que li talle la set que l'ofega, un deler que l'empeny implacable.
Què busques Enees, que estàs disposat a perdre a canvi Dido?
Totes dues figures criden, retrucant-se l'una a l'altra, en la solitud del seu dolor, retorcent mans i braços, clamant a la fosca implacable que és l'absència de l'altre.
He llegit amb plaer cada peça que ens lliuraves, assaborint-la.
Confie en que n'hi haja més.
Salut i una abraçada. -
Amic Antoni![Ofensiu]F. Arnau | 21-09-2007 | Valoració: 10
Em passa com a Lorena. Els clàssics cal estudiar-los, però és més difícil llegir-los pels autodidactes, i gaudir d'ells. L'Eneida, la conec per referències, però no l'he llegida. No vaig fer Lletres...
Es nota que per tu és tot un referent, encara que tampoc no feres Lletres, i m'he quedat amb unes estrofes meravelloses, com ho són la II i la VII que, com molts clàssics, semblen estar fetes en l'actualitat.
Una forta abraçada!
... I molta salut!
FRANCESC
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145353 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).