No oblidis mai

Un relat de: Anònim

Escoltant les històries perdudes
que ressonen amb el vent
podràs sentir algun cop
el batecs del meu cor.

Escolta'ls sense temor
i no les oblidis mai,
criden el teu nom
criden sense fer soroll.

Si algun dia et sens perduda
prova de cridar el meu nom,
recolliré les teves paraules
penjades a les fulles dels arbres.

No et sentis mai trista,
no oblidis mai
que en algun lloc
tindràs un racó en el meu cor.

Comentaris

  • boleta | 20-09-2007

    ...tu, en un racó en el meu cor... jo, a cada carícia que et robi el vent... una pregària per les absències. M´ha agradat molt...

  • Ona al mar | 31-08-2007

    Quan els batecs del teu cor
    cridin en silenci el meu nom
    no sabré on buscar-te ni com
    ...
    ¿Arribaré al racó del teu cor?