no m'has preguntat

Un relat de: silvia_peratallada

La vida em mira
com si em demanés més
ignorant els vents que venen
que porten mal temps.

Però tu, ni tansols te'n has adonat
tampoc m'has preguntat
si el meu món encara és viu
si encara hi sona alguna cançó.

Els dies em demanen hores
i el cabell em frega la cara
acariciant la pell,
un pessigolleig que m'agrada.

Els papers m'omplen l'espai,
la música la vida,
i tu, ni ho saps,
ni em mires.

Comentaris

  • guapíssims...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    els teus dos darrers poemes: "no m´has preguntat" i " 21 anys "... són especials... plens d´efectes poètics, originals, amb expressions super-poètiques, sensibles, amb melangia i a la vegada amb força directa...
    uauau! m´havia mort en el teu camí... ara he trobat de nou les teves passes que fan olor de llibertat... tornaré a llegir-te per no perdre el teu alè creatiu que em parla de tu, dels teus sentiments...
    "els papers m´omplen l´espai, la música la vida i tu, ni ho saps ni em mires"... o sí que ho sap i no gosa mirar-te per por que tu ho endevinis... fantàstic final!
    un petó i una abraçada!!!

  • Tampoc et conec[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 17-04-2005

    però et llegeixo i es com saber de tu, una bona explicació.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com