no juguis

tants dies em fan pensar, el teu incognit et delata
i no ploro per tu perquè és ell qui m'abraça.
no s'espanta quan li dic que l'estimo, i sap que em deixo cargolar de vegades.
m'acaricia i em llepa, em fa mullar, ho sap fer molt bé i es deixa fer també.
després em caurà als braços rendit i podré respirar la rosada, segura.
a tu no et vull, que m'amagues i després em mires.
Ell m'ho diu que em necessita, i potser el faig feliç uns instants.
i a mi també.
Però em sé divertir igualment, no em tallaràs les ales, amb aquets secrets.
ja veuràs la punyalada.
I ho celebro ficant la pota i gaudint amb ell una altra vegada.