Cercador
No ho sé... (però t'espero)
Un relat de: AnònimCada matí em desperto
esperant que el dia sigui diferent,
que no m'envaeixi la soledat
però sé que no et trobaré pel carrer,
i si no hi és la teva companyia
tan se val la multitud del meu voltant,
em sento sol.
I cada dia que passa
em maleeixo els ossos
per no haver sabut trobar
el valor per dir-te
que t'estimo.
No sé quan tornaré a saber de tu.
No sé quan et tornaré a veure.
No sé si quan et torni a trobar
hi haurà algú altre al teu costat.
No sé ni tan sols si et tornaré a veure...
Només sé que sempre t'estimaré.
Comentaris
-
A vegades[Ofensiu]Ze Pequeño | 21-12-2005 | Valoració: 8
hem de perdre la por a dir "t'estimo" en un moment concret. Mai sabem si tornarem a tenir l'oportunitat!
Un bon poema, tristot, però sincer. Un lament que pot arribar molt endins!!!
I cuida't el refredat, que estar amb refredat en aquestes dates fa molta ràbia!!
Una abraçada.
Salz.