No hi penso tornar!!!

Fa uns dies em va donar per arreglar l'habitació de "les andròmines" aquesta que sempre esta plena de caixes, prestatgeries i calaixos, a la que de tant en tant i busquem el ni se sap que... ... i de sobte em vaig trobar amb la que va ser un tros de la meva vida...

Plena de papers, de retrats, de llibres antics amb frases escrites... i mentre regirava va arribar a les meves mans una fotografia amb un "t' estimo i ho sento " ...

Vaig parar de regirar i vaig recordar cadascun dels moments que el temps, molt savi ell , va fer desaparèixer d'un passat que ja no dol.

És el que sol passar després d'un trancament, que la nostra estupidesa transitòria solament reté els bons moments, però és amb el temps quan apareix la lucidesa i anem repassant un a un com si d'un puzle es tractés totes les peces que no han anat encaixant en aquesta jungla de despropòsits.

Ja no repares en els petons que van quedar or-fans, en les promeses abandonades i en aquests frecs de pell que engarrotaven els músculs i cremaven les mans.

Directament vas a parar a les nits de insomni i a els "polvos"tristes i desoladors... al so d'uns gemegats amb veu desafinada.

Aquests presumptes "polvos salvadors i miraculosos" que es busquen per a trobar allò que s'ha perdut i esperant trobar el sentit que no es troba en tota la resta de les coses.

Moments que ara recordats resulten tan agònics com la infinita solitud en uns ulls que es perden en l'infinit per no saber ja on mirar.

No és el ressorgir d'un mateix amb una boca que ens devora, compartint els vapors d'aquesta humitat que ens desfon-da i ens desfà...

Despullar-nos de roba i d'ànima amb aquest punt de brusquedat que dóna l'excitació permanent que duem...et desplomes...et vences...et rendeixes... i desapareixes convertida en pols amb sabor a vida...

És llavors quan alliberada estripes aquestes fotografies ... respires profund i et dius a tu mateixa que ni existeixen els prínceps ni són blaus ... i en aquesta milèsima de segon recordant...t'adones que aquest etern segon ja és passat. I és llavors quan dius....

Que nassos jo vaig estar allà !!... en aquest llots als que no hi penso tornar...