No faig poesia

... que he vist que tens molts relats de menys d'un minut o d'1 minut... per tant, ja fa temps que escrius poesia. Jo pensava que et venia d'ara feia poc, però no, fa força temps que escrius poesia.

Tu dius "No faig poesia". Bé, temps enrere, en un poema meu deia "...car no vull ser poeta...". Ser-ho o no ser-ho, escriure'n o no escriure'n, fer-ne o no fer-ne... és un dilema shakespearià? No. En la meva humil opinió és dir "No faig això... perquè ho faig, encara que sigui possible que no sigui això el que faig".

En definitiva, una INCONGRUÈNCIA com una catedral. Però jo crec que el poeta, la poetessa, porta amb ell o ella la incongruència. Allò de no afirmar el que estas afirmant. Allò de negar allò que fas. Allò de demostrar a tot el món que el que fas, en realitat no ho volies fer, però ha sortit.

T'envio un poema meu en el que intento transmetre el meu concepte de poesia:

Poesia és

Ves per on... la poesia és contradictòria? Sí, no, no ho sé.





llampurnejant per aquí!

gaire de poesia, però tot el que descrius, no és fer poesia? Lligar paraules, pintar imatges,... d'on surt tot això? De dins teu. Poesia no són versos bonics ni metàfores perfectes. Això és el seu vestit.

Poesia és potser deixar-se anar, i d'alguna cosa nostra, fer-ne un poema. Expressar emocions, sentiments, imatges, idees, paisatges amb paraules. I tu ho fas. I tu fas poesia.

No sé, jo no entenc de poesia. Però em sembla que el que escrius no són només paraules posades per què sí.

Jo et considero artista.

Una abraçada.

Salz.

però m'encanta tant...

dolç com tu és.

Equinozio

Tu ets poeta realment ! Molt be el descriure el teu sentiment de la poesia, tal i com la sents . Et valoro, i molt en el cor

artístic! Ets una artista de l'encadenament sil·làbic, de la rima senzilla, suau, sense pretensions exagerades. Lligues, crees, tries, pintes dolçament per sentiments, mmm, enquadres en la forma adequada amb ritme i precisió. Admirable!

OkkiDoki! Okki, Doki!
Cap Verd, No Estrès

Hola!!!

Veus aqui un que he entés i guadit, magnific llibre, a mi tmb em passa, ara no repetire el que has dit però veus aquí on m'hi sento identificat.

Però i si la poesia ho és tot?? és lligar paraules i fer-les piles per al final tenir columnes. I si el cor del poeta és el mateix que et dicta a tu....
i si el poeta és aquell que no ho és ... llavors ho series tu.

Potser no coneixes les pors dels poetes però si que coneixes les seves paraules.

i amb aquesta poesia tu demostres que no ho ets

Pd:N'he llegit un altre i tmb l'he entes... ho sento dec ser un pel tonto, tot i que m'ha agradat no sabia que volies dir.


records Equinzio

Jo també diria el mateix que tu. Jo no me'n sento de poeta. De fet no crec que jo sigui res. Naturalment que hi ha d'haver mals poetes, però aquest no és el cas. Moltes vegades davant d'una poesia molt ben rimada sembla que la poesia s'escapi perquè una cosa és la tècnica i una altra cosa ben diferent és la poesia. Jo sempre em treuria el barret davant d'un text o bé poesia ple d'idees i tu en tens... en aquest cas. Felicitats!

Lligar paraules, bona definició d'escriure, no sé si fas poesia, però escriure ho fas molt bé.

Creas imatges tot lligant paraules, molt bona definició. Com a Sentits tornès a parlar de la incapacitat d'escriure, de la incpacitat d'arribar als demès.

la millor poesia és la que surt directament del cor i que, per mi, no necessita massa de tècniques i estudis, simplement les paraules que neixen al pit. I sí senyora, aquesta és la teva poesia, una poesia que viatja de cor a cor.

Felicitats!

Doncs mentre ho fagis veure així de bé, endavant! segueix fent veure el que vulguis!

Thalassa

... la rima i el còmput sil·làbic t'encorseten les idees, les paraules...
Domines la tècnica...has provat alguna vegada de fer poemes lliures?
Possiblement per ser poeta no basten els sentiments, ni el domini de l'idioma... Hi ha altres coses, altres... que jo, com tampoc sóc poeta, desconeixo. Qui tingués la clau!

Tu dius que no en fas, de poesia, però has fet un poema preciós per dir-nos que no ets poeta. I saps què et dic? que la meva "poesia" (per dir-li d'alguna manera) pateix dels mateixos mals que la teva.... ja sé que no en sé, però les sensacions que experimento intentant escriure-la paguen la pena.
Aprofito aquesta "negació" teva a dir-nos que no fas poesia, per felicitar-te per tots els comentaris que vas deixant pel web. Ets fantàstica, amb una visió de crítica constructiva que m'aclapara. Sento molt no comentar-te més. Ets de les alumnes més aplicades de Relats i això s'ha de correspondre! Un petó, prometo aplicar-me.
I deixa'm tornar-t'ho a dir: felicitats..... recordaré per molt de temps aquest teu "no faig poesia".

Potser és veritat que et decantes més per la novel·la però si més no aquest poema és preciós, una gran i magnifica definició (la qual comparteixo totalment) sobre què és o que hom intenta ser i expressar quan escriu... felicitats wapa!
Cristina

saber per què et fa un comentari la gent a qualsevol dels teus poemes, potser perquè t'aprecien, potser perquè els caus bé... o potser perquè els agrades com escrius.
Pel que fa a la resta que hi exposes et diré que la definició de poesia, avui dia, és força difícil, però si ens guiem pel que sovint es llegeix aquí( i que algú reclamava a través del fòrum que hauríem de fer més relats d'humor, perquè deia que ja n'hi ha prou de records, d'amors i desamors, de llunes, etc... i, potser té raó. al cap i a la fi tot plegat, què fem?) podríem dir, que el tipus de poesia que es fa aquí és elegíaca, és a dir "a través del record", pots prendre com a anècdota la lluna, el sol,el mar o la cadireta del balcó! Tant és. el varia de tot això és l'ESTIL, la retòrica.
Tu parles d'un jo interior ric i saps dir les coses (és la meva modesta impressió). el fet qu efacis quartetes, sonets ... que hi posis rima o facis vers blanc... Tant se val! Però fas POESIA, malgrat et sembli a tu que no.
Quant al comentari que em vas fer sobre el meu poema "Vianant". Ho has encertat. Era un rodamón que veia quan, de tant en tant, agafava l'autobús per anar a treballar, ja que normalment vaig amb cotxe. L'autobús em duia a un altre món: el de la feina. També t'ho pots prendre metafòricament. L'anàlisi, per tant, era força correcta, com a mínim, hi estic d'acord.

Avui "he parlat " força.

Fins una altra i molts petons.

Vols dir que es pot definir d'una manera planera? Hi han molts matissos i tantes coses a considerar.
Potser sí que som aprenents de poeta o potser un simulacre, no ho sé. Tampoc m'importa gaire, perquè m'encanta escriure poemes i en ells descobreixo fins i tot coses que mai m'hagués pensat i perquè en ells em sento molt viva i nova, reneixent continuament.
Jo tampoc sé realment quines són les pors del poeta, però com tu, continuaré escrivint perquè m'agrada més que qualsevol cosa i vull creure que ho sóc.

Una forta abraçada d'inspiració poètica, d'una aprenent de poeta!