No et vull perdre..

Un relat de: universbrillant
Sentir com el món es cau al teu voltant, sentir que la vida deixa de tenir sentit sense tu, desitjar desapareixer, poler volar, fugir lluny a un lloc on mai em puguim trobar...
Voldria sentir com la pluja cau sobre el meu rostre, enfonsar-me en les meves pròpies llàgrimes.
Necessit tornar a escoltar la teva veu, tornar a somriure cada vegada que parlam, tornar a veure que els dies s'il.luminen, que les nits ja no són tas fosques, que puc sentir la teva calor...Però pareix que tot s'ha acabat, que res tornarà a ser com abans.
Perdone'm, tot és culpa meva, tot el que està pasant em fa mal, però reconec el meu error i vull arreglar-ho, tornar a ser nosaltres dos.Tornar a sentir els batecs del teu cor, la il.lusió de esperar amb ànsia el dia en que ens trobem.
Vull que em perdonis, que entenguis que t'estim, que ets tot quan vull, que la meva vida sense tu, no es vida...

Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    More | 30-11-2011 | Valoració: 10

    m'encanta, m'encanta, molt, massa, moltissim..... t'entenc. I si vols un consell deixa que passe el temps....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: