No és un vals, no és Viena

Un relat de: Xantalam

*

Emblanquinada pel sol andalusí
rubiginosa
per les torxes de la nit
s'enlaira la soldana clara
de Granada

Quan la llum cansada
esbiaixada, entra
per la Porta de les Armes
ell comença el seu ball de passió
al Pati de Comares
La rítmica geometria erudita
dels mosaics
acompanya la dansa
gràcil, laberíntica
dels mots que suren lliures
dins l'estany
En el Pati dels Lleons
descansa l'home
aparellat al seu reflex
que neda, balla
mentre la font de la seva boca
calla

EL rellotge de la mort
marca una línia
que separa en dos
meitats infranquejables
Condemnat estàs, poeta
a l'ombra mesquina
sota la mirada fixa
i obliqua de l'àliga

Una cançó, un ball, un altre home
com la suor freda del poeta
alliberen les seves paraules
Gotes enfiladisses en el jardí
fortificat dels somnis







Comentaris

  • Et deixo el comentari que et vaig fer pel Repte....[Ofensiu]
    llamp! | 29-10-2008 | Valoració: 10


    Em deixes bocabadat! Què puc dir dels teus versos? Em sento desbordat per la gran qualitat dels teus versos, Xantalam. No ho dic de broma, és molt seriós. Comences situant-nos a Andalusia amb: "Emblanquinada pel sol andalusí...". Al segon vers, veig "rubiginosa" i corrents he hagut d'anar a buscar al diccionari: "color del rovell", veig "soldana" que és com una construcció islàmica, parlant de l'Alhambra que surt en el video. Veig que els trets del poema van per expressar les imatges del video, i, en especial, de Granada i l'Alhambra. No hi he estat mai, així és que no conec: "la Porta de les Armes", ni el "Pati de Comares" o "el Pati dels Lleons", que suposo, no ho sé, però suposo que deuen ser parts del recinte de l'Alhambra. De sobte et diuen: "La rítmica geometria erudita dels mosaics acompanya la dansa gràcil, laberíntica dels mots que suren lliures dins l'estany" i dius: Quina riquesa de llenguatge! Quina manera d'adjectivar! Felicitats! Però després et diuen: "En el Pati dels Lleons descansa l'home aparellat al seu reflex que neda, balla mentre la font de la seva boca
    calla" i dius: Quina manera de descriure tant poèticament descriptiva! Valgui la redundància. Quan dius: "El rellotge de la mort marca una línia que separa en dos meitats infranquejables Condemnat estàs, poeta a l'ombra mesquina sota la mirada fixa i obliqua de l'àliga", és ben cert que estàs parlant de Lorca, a qui van afusellar indiscriminadament, amb el rerefons de la Guerra civil: "les dos meitats infranquejables" o "la mirada fixa i obliqua de l'àliga". Acabes amb :"Una cançó, un ball, un altre home com la suor freda del poeta alliberen les seves paraules Gotes enfiladisses en el jardí fortificat dels somnis.". Fent una comparació del ball i la suor freda del poeta i una metàfora de les paraules, essent "Gotes...". Jo et faria una petita crítica, o et donaria un petit consell: si parles de l'Alhambra, entrega-t'hi a fons, si vols parlar del poeta, fes el mateix, però no ho fagis en el mateix poema, fes-ne dos de diferents. Ja sé que t'ha costat de fer-lo i només en 44 versos de màxim era molt difícil expressar tantes imatges i sons i lletres diferents. Estem parlant d'un cantautor canadenc, que exhibeix imatges de Granada, i, que amb paraules d'un granadí que se'n va anar a Nova York, parla dels valsos i de Viena, com si hi hagués nascut. Per postres, hi ha una càntabra, de nom Ana Belén, que canta al poeta granadí. Per fer-ho més rebuscat, em sembla que no podria ser-ho més! Salut! Magnífic poema!

  • Tu dius que no... i jo dic que sí![Ofensiu]
    F. Arnau | 21-10-2008 | Valoració: 10

    Empar!
    Em feu molta gràcia quan vaig llegir el teu poema pel magnífic Melorepte que ens va proposar llampec sobre la cançó del Leonard Cohen sobre el poema de Lorca, perquè jo havia titolat el meu "És el vals...", mentre que el teu diu que "No és un vals...". I crec que en aquests detalls, que semblen nimis, s'amaga tota la grandesa d'aquests Reptes Poètics (com ho és el "Melo"). Que dos autors puguen partir d'una idea que sembla tan allunyada de la de l'altres (com el blanc i el negre) sense que es desvirtue l'objecte que l'ha originada (en aquest cas la cançó del Cohen).
    Haig de dir-te, entrant en matèria del teu poema, que les imatges que has composat em semblen molt potents, amb un pòsit andalusí, com l'ànima ´lorquiana.
    L'Enhorabona, amiga Empar...
    Al remat ens anem a convertir en uns addictes incondicionals a aquests Reptes... Si és que ja no ho som.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS En uns dies modificaré una mica la meua "bio", amb canvi de "nik" inclòs (Ja són dos anys a RC...).
    De totes les maneres el canvi no serà radical: Potser em posaré F.Arnau

  • Molt bona[Ofensiu]
    Naiade | 16-10-2008 | Valoració: 10

    No puc deixar de comentar-te aquesta poesia que ja em va entusiasmar quan vas presentar-la al repte. Es com un homenatge a Lorca, enlairant amb un excel·lent domini de la llengua els llocs que van configurar els seus orígens a " Granada".

    Una forta abraçada plena d'admiració.

  • Escrius de meravella[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-10-2008 | Valoració: 10

    No sé que dir-te, tens tota classe de recursos per a fer poemes, erudicció, domini del llenguatge i del ritme mètric. Dóna gust de llegir-te. Petons

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic