No em preguntis el per què

Un relat de: kispar fidu

Mai escric cartes d'amor... no en sé. A vegades sols deixo escapar els meus sentiments que cansats de recórrer pel meu interior criden amb ànsies la seva llibertat.

Mai he protagonitzat una escena d'amor, d'aquelles que em fan plorar quan les observo en pel·lícules. Però me les he imaginat més de cent vegades. M'he imaginat aturada en la teva imatge mentre m'acarones els cabells amb les teves suaus mans, aquelles que mai he deixat de mirar. Mentre noto la tremolor de les meves mans i imagino que les deixo volar lliures per encaminar-se a resseguir el teu rostre. M'he imaginat que quedàvem aturades entre les paraules i que després sols la màgia omplia el silenci que s'havia format entre les nostres mirades.

Sé que fa molt temps que vaig sentir aquestes dolces fiblades. Sé que fa molt temps que vaig enamorar-me'n... de tu, de la teva alegria, de la teva tendresa que sempre t'acompanya... però és que sovint, mirant-te, encara retrobo aquell sentiment que em va fer desitjar-te fa un temps. Aquell que sentia per primera vegada. Aquell que la teva expressió va ser capaç de despertar-me.

No és una carta d'amor, mai n'escric. Sols deixo escapar el què intueixo que sento i expressar-t'ho en versos segurament amb algun justificat motiu que ara trobo injustificable.

He somiat moltes vegades amb la teva imatge, amb el teu somriure. En somnis i desperta. T'he somiat de moltes maneres i tot i haver aconseguit finalment desfer tota esperança, sovint encara em sorprenc somiant-te i recordant-te com la dama dels meus somnis.

No em preguntis el motiu d'aquestes línies perquè no et sabria respondre. Desconec aquests cops d'aire que em desperten d'un son profund per fer-me dubtar i confondre entre un conjunt buit de paraules.
No et sabria respondre per què a vegades encara ets tu qui apareix ens els meus somnis.
Només puc dir-te que de vegades, encara em sorprenc somiant-te i imaginant-te.

No em preguntis el per què...
No el sé...
Res, no puc dir-te res més.


No és una carta d'amor.
Tampoc una declaració.

És per tu, si.
No em preguntis el per què.

Dufi

Comentaris

  • que dolç! que ingenu! que autèntic![Ofensiu]
    llu6na6 | 07-01-2006

    gràcies per llegirme i comentar-me kispar fidu!

    M'ha encantat aquesta carta d'amor que NO és d'amor. És una passada! Com tu, segur.

    la vida et crida, t'estira pel fil invisible.

    T'espera un món meravellós, com tu.

    Lluminós, ple de misteris i encanteris i promeses.

    Bon any i una abraçada!

  • sort que no [Ofensiu]
    Perestroika | 04-01-2006

    és una carta d'amor, que sino.... jejejejeje!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo