No em pregunteu de què va

Un relat de: aurora marco arbonés

A trenc d'alba de la humanitat, els cavernícoles se'n veien un brut per posar el plat a taula. Els cavernícoles (bona gent, per cert , però una mica rùsteca ja que no s'havien inventat les classes de bones maneres) només podien fer tres coses: recol·lectar fruits i baies silvestres, dedicar-se a la caça i entossudir-se en treure peixos de l'aigua. Això ja ho sap tothom, fins i tot els alumnes de batxillerat i els universitaris. Els altres més joves no, que es pensen que també menjaven hamburgueses, pizzes i pollastres a l'ast. Els mascles de la tribu, després d'haver prenyat les femelles, bé els havien d'alimentar tots, per tant , matinaven tan com ara i, amb tota la colla d'amigots i emprant unes armes molt rudimentàries, se n'anaven de cacera a veure què queia. Per aquesta feina tan important havien de posar els cinc sentits, especialment els dos ulls per a no perdre de vista la presa. Mentrestant, les femelles de l'espècie, amb només dos ulls i dues mans com els mascles, havien de vigilar que no s'apagués el foc (quan ja l'havien inventat, és clar), cosir les pells d'animals per a fer-se uns modelets, treballar el camp i moldre el gra amb la maça (quan ja s'havia inventat l'agricultura, naturalment) i vigilar que a la mainada no se'ls cruspís alguna mala bèstia famolenca de les que pul·lulaven per allí. A més a més cantaven cançons de bressol per apaivagar la canalla i els hi contaven contes de llops i caputxetes vermelles. És per aquest motiu, estimats amics, que les dones podem fer varies coses alhora (encara que sigui malament, com diu algun mascle massa susceptible) mentre que els homes només en fan una sola. Ep, a mi no em lapideu verbalment, eh?, que jo això no m'ho he inventat.
I a què treu cap tota aquesta xerrameca?, us preguntareu. Doncs en aquest moment no en tinc la més remota idea però si tots tenim paciència a lo millor en sortirà alguna cosa de profit. Bé, continuem. Quan el personal es va començar a especialitzar (els uns eren caçadors, d'altres pescadors com l'anmonite i d'altres pagesos o ramaders com l'entortolligat, s'intercanviaven les mercaderies que no produïen a casa. Però vet aquí que aquest sistema tenia una pega. Imagineu-se que l'entortolligat té una vaca i jo sóc pagesa. Una nit se n'ha anat de gresca i a l'endemà li apeteixen unes bledetes bullides. Què ha de fer el pobre home? Canviar-me la vaca per les bledes? Mutilar-la i anar-me-la donant a bocins cada cop que vol una coliflor? I mentrestant, què ha de fer la vaca? Emprar unes crosses per caminar amb una pota de menys? Està ben clar que havien d'inventar alguna moneda de canvi que tingués el valor del producte desitjat. Em sembla que van ser els asteques els qui feien la barata amb les baies del cacau, producte molt apreciat ja aleshores. I llavors és quan algun espavilat va inventar la moneda falsificada. Amb un punxonet molt fi treien part de la polpa del cacau i l'omplien amb terra, posem pel cas, per a que fes el pes. Bé, i què? us preguntareu. Espereu, que encara no sé com acabarà tot això. Continuem, doncs va sorgir un altre problema. Sembla ser que hi havia unes persones molt egoistes i dolentes que ho volien tot, uns que els deien lladregots i que pispaven les monedes dels demés. No sé si havien garjoles aleshores però, pensant-ho bé, més val que no les anomeni les garjoles que després tot se sap. Així doncs, com que el mitjó no era un lloc prou segur per a guardar els calerons, es van inventar els bancs. Per cert, els primers bancs van ser de fusta i no estaven a les millors cantonades de la ciutat, sinó davant de la botiga dels jueus. Allí era on s'asseien el prestador i el client que demanava un crèdit per la hipoteca del pis. Els interessos que cobraven no tenia res a veure amb l'Euríbor, que encara no s'havia inventat, ho feien a ull, és a dir que al pobre client li sortia la hipoteca per un ull de la cara, més o menys com ara.
Molt bé, molt bé, però què vols dir amb tot això, quina és la conclusió? Doncs mira, no ho sé, traieu-la vosaltres mateixos la conclusió, a mi no m'atabaleu.. Ja ho veig prou que aquest discurs m'ha sortit un xurro però mira, us el mengeu amb xocolata desfeta i tots contents. Abur!

Comentaris

  • No t'ho pregunto, doncs![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2011 | Valoració: 10

    Jajaja! He rigut mentre llegia el teu relat, des de laprimera frase fins la darrera!

    I encara he rigut més quan, en acabar, m’he adonat que l’havies categoritzat com a ... poesia!

    No sé si en acabar d’escriure-ho vas arribar a saber de què anava la cosa, però sincerament, jo t’imagino quedant-te més fresca que una enciam... o, per ser adient amb l’estació de l’any en què ens trobem, hauria de dir una escarola?
    El cas és que, a més d’enriallada, m’hasdeixat amb la boca oberta... i no perquè m’imagini l’anteriorment citada escarola guarnida amb una mica de romesco vermellós, unes tires de blanc bacallà i unes olives negres i consistents, no... sinó per la teva capacitat didàctica!

    Bocabadada i somrient, t’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • onatge | 23-11-2008 | Valoració: 10

    sé de què va..., però el trobo genial. Quan se'n sap se'n sap.

  • SENSE COMENTARIS[Ofensiu]
    nuriagau | 01-11-2008 | Valoració: 10

    No tinc paraules.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Cada cop m'agrada més[Ofensiu]
    M.Salles | 29-10-2008 | Valoració: 10

    el que escrius, de debò.

  • Me'n oblidava![Ofensiu]
    entortilligat | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Petons, que rima amb (?), que collons!

  • 10. 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10[Ofensiu]
    entortilligat | 28-10-2008 | Valoració: 10

    10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10
    10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10,
    10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10, 10,
    10, 10, 10, 10, 10, 10, 10
    10, 10, 10, 10, 10,
    10, 10, 10,
    10...

    Val mes 1 imatge que 1.00 vaques...ai, paraules!.

    Ets la SUPERREHOSTIA AMB PATINET DE BONA!

    EM DONES UNA AL·LEGRIA QUE ES UNA PASSADA, CADA VEGADA QUE ET LLEGEIXO!

    11, 12, 13, 14, 15...

  • Doncs mira... em quedo amb les ganes![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-10-2008 | Valoració: 10

    Com que, de sempre, he estat una persona molt disciplinada... Doncs això, que no et preguntaré res de res.
    Una abraçada!
    -Joan-

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.