no desitgis res....

has optat per versos llargs com les platges per on camines, has deixat apartats els principis, les normes, els vademecums, les biografies, els passats, les arrels i herències que estigmatitzen, els matissos diferencials, les pors i les manies, les races, religions i banderes... i has tancat entre reixes de foc, allò que més estimes... presó d´amor que allibera l´ànima solitària... has deixat els multicolors barrocs i t´has abraçat als colors primaris... aquells que pinten els somnis d´una manera imborrable.
Vuit versos... vuit belleses... ja no desitjo res més!!!
petons i una abraçada, xivi... mai t´oblido!!!

Si aquest relat fos per a mi, trepitjaria platges desconegudes, t´empaitaria perque em bessesis , recorreria cel i terra i em clavaria com falç al teu pit i et faria escalava del meu desig.
Però ja se que no es per a mi.
Salut i una abraçada.