No deixis mai la meva mà.

No vull ser una princesa,
no vull viure en un castell,
vull un cor que estigui atent,
a cada moviment de la meva ànima,
que em miri als ulls sense que ho demani,
que plori sense temor,
que em dediqui un somriure cada matí,
que jo sigui la seva raó.

No vull que matis cap dragó,
ni que portis armadura,
només vull que la teva mà agafi la meva,
que em facis sentir que arrib al cel amb una paraula,
que em diguis "t´estim" quant els meus ulls cerquen els teus llavis,
que pensis amb mi quant les coses no funcionen,
que no et faltin ganes de viure,
encara que el món caigui per moments.

No et deman la lluna, ni tal sol les ones de la mar,
deman un cor sincer que em faci volar,
que em faci sentir feliç,
que em faci somriure sense aturar.

No et deman que em regalis el sol,
tu ja brilles com ell,
només et deman que la teva mà cerqui la meva si te'n vas enfora,
que el vent que toqui la teva cara,
que aquest vent torni a mi transportant-me el teu aroma.

No vull ser una princesa, em basta si soc la teva.
no vull viure en un castell, estar amb tu es el que demano,
no matis dragons per ser un heroi, va bastar que arribessis a la meva vida per ser-ho.

Si la teva mà agafa la meva, puc seguir somniant que visc en un conte de fades on el temps s'atura i tot es de colors...Puc ser princesa, i puc tenir un castell.
Pots dur armadura, però deixa'm, per un moment, escoltar com els nostres cors bateguen a l´hora...