Nit

Un relat de: prudenci

Tantost deixi la lletra la paraula vindrá,
i 1'esperit sortirá del forat on s'amaga.
Lluu llum en les tenebres i no la reben mai,
peró un dia vindrá en que la llum les venci
dia será en que pensi què vull per fi fer.
I et tindré, i et voldré
i del cor faré mida
per a dar-te la vida
en escreix com tu vols,
i si et dols,
ton dolor será 1'eina
per a fer-nos la feina
més amable d'amor,
i el teu cant i el teu plor
serán lacais del carro
que ens durá al teu desig

I el meu flanc , i el teu mig,
costella nou-creada
que será apaivagada
del meu crit i el teu crit.
I la lluna... i la nit...

Comentaris

  • donablanca | 10-04-2005 | Valoració: 10

    molt elaborat com els altres.
    sota l'aparença d'un fi brillant s'amaga la potència d'una forja.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: