Ningú no és perfecte

Un relat de: Benzina

La Maria acaba de fer els 40, sola, i sense cap parella i, com milers de dones en la seva situació, prova de creure's allò de "Val més sola que mal acompanyada", si no fos perquè hi ha gent que sembla d'allò més ben acompanyada. Potser només ho sembla... En tot cas, gairebé ja ha perdut l'esperança de trobar bona companyia que compensi les estones de soledat i no entorpeixi les seves sortides de lleure al teatre, cinema, concerts, que accepti el fet que no vol tenir fills, que no s'enganxi al sofà, que no fumi, que no begui en excés, que no sigui gandul, que li agradi practicar sexe a totes hores... I demana tant que al final s'acaba enamorant de qualsevol imbècil aprofitat, que són els únics que se li acosten, sense comptar els casats, que són material totalment prohibit.
Fa calor, moltíssima calor, la llum del dia la desperta com si la renyés, amb la xafogor que entra per la finestra oberta d'ahir a la nit. Sona el telèfon. Són les 8.04 h i s'espanta. És el tècnic de la caldera que li demana si li va bé de fer la revisió anual que té contractada. Endavant, doncs, vindran a les 11.
Les 11 vénen volant. "El temps passa volant" es diu la Maria, en deixar l'escombra per contestar l'intèrfon. En obrir la porta, la Maria veu un sol tècnic, alt i jove, molt eixerit, que passa tot ferm cercant la cuina.
-És aquí - li diu la Maria acompanyant-lo i obrint-li la porta de la galeria. Ell, tot diligent, es posa a fer feina i ella li atansa un ventilador perquè no passi calor. El tècnic se la queda mirant i somriu tímidament per dir-li que no li cal, que, de moment, no té calor...
La Maria amb pas decidit torna al menjador, apuja el volum de la música i comença a treure la pols, amb molt de ritme, fins i tot fa alguns passos de ball.
El noi, quan pot, se la mira: "Quin culet! Com remena la tia! Òstia, deu ser una separada de les que li va la marxa? I tant... A veure si s'enrotlla..."
En acabar la feina, la Maria li ofereix una beguda.
-Aigua fresqueta!
Obre la nevera gairebé buida i el noi confirma que viu sola i se la mira com dient "Et faig la revisió a tu?" La Maria, nerviosa, se'n va al lavabo a rentar-se les mans brutes de pols. La màgia es trenca. Ell ja s'ha servit i ha begut. És clar, li ha dit: "Tu mateix". S'embolica com una col.legiala de la vella escola. Ell, amb més calma que no pas ella, li extén el comprovant perquè signi. Desinterès de tots dos.
La Maria acompanya el noi a la porta:
-Que tingui un bon dia- li engalta el tècnic.
A una banda de la porta ell pensa : "No paga la pena"
A l'altra banda, ella afirma, en veu baixa, que no el senti: "No paga la pena"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer