Ni per Nadal...

Un relat de: puntaire

Un Nadal sense tu..., Podrem viure? T'asseguro que sí!

Estic contenta. Aquest Nadal, amb una mica de sort no et veuré... i si la fortuna és grossa... no serà fins l'any vinent. I que consti que no t'enyoro i t'asseguro que no et ploraré... quina il·lusió saber que no serà fàcil sentir-te,... quina emoció!
Quan s'acosti la mitjanit, de la nit màgica de Nadal, quan senti que el gall canta, ajuntaré les mans i resaré devotament a la Mare de Déu del Miracle i, si tinc temps, a la Mare de Déu dels Impossibles. Els donaré les gràcies perquè hem aconseguit que quasi desapareguessis, encara que relativament. Ha estat un miracle, i fins fa pocs mesos, molts temíem que fos impossible.
Quin relaxament, no haver de témer posar la televisió i veure el teu bigoti. Has quedat, de moment a segona fila, i resaré cada any, quan arribi Nadal, perquè quants més nadals passin més files reculis. Perquè saps,... així el cel serà més blau.



Comentaris

  • Passa... passa... Puntarie![Ofensiu]
    Ullets | 08-01-2005 | Valoració: 10

    Que el que escrius m'agrada massa!!!! Cara'm... quina bona pensada. És del tot cert, que ni per Nadal, ni en molts moments, cal gent que sempre preferim tenir una miqueta lluny. És genial...

    Cuida't

  • La meva benvinguda, també![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004 | Valoració: 9

    I felicitació per una original sortida que no se m'havia acudit. Tens tota la raó amb el títol, és que ni per Nadal... I si brindéssim per desitjar-nos un any més tranquil? En tots els sentits, naturalment.
    Molta sort a RC i benvinguda a la nostra gran família!

    Vicenç

  • gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    puntaire | 28-12-2004

    Moltes gràcies Brideshead. No no vull que torni ni ho espero... em referia a l'any que ve en el sentit que l'haurem d'aguantar en imatge a la tele. Segur que en farà alguna perquè l'haguem de veure. I el cert és que ni això voldria.
    Un petó.

  • Benvinguda![Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2004 | Valoració: 8

    Em sap greu no haver-te vist abans per donar-te la benvinguda a la fámília....
    No he sabut ben bé a quin "sense tu" et referies fins que arribat a la màgica paraula: bigoti. Jo crec que sí que podrem viure sense ell... només una cosa m'ha angoixat, per què penses que, amb una bona sort, no serà fins l'any vinent ? Tu creus que pot tornar? Jo espero que no!
    Ànims, escriu més i publica més coses, ja veuràs que aquesta família és estupenda!
    Un petó.

Valoració mitja: 9