Estupidament adults

Impotència. Ràbia i desig. Dolor profund dins el cor.
Paraules mai dites. Mirades llargues i somriure al llavis.
Em parles i et parlo. Em somrius i et somric. Els nostres ulls,
Descabdellen tot el que no gosen els llavis.
Te'n vas. Per poc temps és clar. I encara no ets fora i ja t'enyoro.
Necessito la teva presència, més que pas tu la meva.
Ens dolem de l'absència, dels silencis, del buit que deixen les paraules albades.
Tanco el ulls. I el teu rostre somrient es dibuixa en la meva ment.
Detalls. Petits detalls plens de significats i vergonya.
Som estúpidament adults que han perdut l'espontaneïtat dels infants.
Cant d'un gall en la llunyania. Remor de branques. Aire de mar.
La bonior de l'estiu i la lluïssor de l'estiu encara fan que t'enyori més.
I em pregunto: on som? Cap on anem? Aconseguirem ser infants
Plens de tendresa i descapdellar totes les paraules que el cor ens dicti?