el parracaire i el

El parracaire noies !
Exclamació d'un passat tendre.
Record vague d'ampolles a la porta.
De paraigües trencats.
Ferros vells i andròmines
Vora la porta amuntegats.
Són per a vendre,
Un tant la peça o un tant el pes.
Quan me'n dónes?
Això... no, no... en vull més.
Diu la dona negociant,
El pes és el pes diu la parracaire,
No en puc pagar més.
I què hi farem!, les ampolles fan nosa,
Els paraigües també...
Apa emporta-te'ls dona
el que em donis agafaré.

Es faaaa... saber...!
Crida amb trompeta
Pels carrers empolsats
El "nunci" de la vila,
La veu de les novetats.
Homes i dones de cada casa
Surten a escoltar.
Finestres, portes, plenes de caps.
Informen d'una nova
Què deurà ser?
Un ban de l'alcalde,
Vés a saber per què.

Oficis que desapareixen
Les tecnologies els han matat
Records d'una infantesa
Que han quedat en un recent passat.

Els més joves i els infants,
No saben de què parlo,
Un "nunci", un "parracaire"
Són mots arcaics i estranys.
És bonic recordar-los
Perquè han mort amb els anys.