enyoro la meva àvia

Un relat de: puntaire

Escric a raig per desfogar el dolor que sento en la meva ànima. Dolor en l'ànima hauria preguntat fa un temps? Impossible. Què vol dir? Ara ho sé. Quan el dolor és intens, quan arriba més endins del que permet el cor, aleshores... el dolor arriba a l'ànima. I això passa quan perds una persona estimada. Però estimada amb totes les lletres. Fa poc he perdut la meva àvia. Era gran, és clar... molt gran. I a vegades sembla que amb la vellesa ... el valor de la vida es perd. Et diuen: quants anys tenia? Respons. I la resposta posterior és: ah... ja era gran. I jo penso: sí, és cert era gran. Però no es pot estimar igual una persona gran que una de jove? Quin sentit tindria complir anys si representés que ens han d'estimar i valorar menys? O que hem d'estimar i valorar menys? I us confesso que adorava la meva àvia. I no per ser gran l'estimava menys, potser al contrari, potser més. Perquè quant més temps convivim amb una persona, més temps tenim per demostrar-nos l'afecte i per adonar-nos de les avinences, coincidències i influències mútues.

Comentaris

  • jo també l'enyoro...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-03-2005 | Valoració: 9

    Fa molts anys, jo en tenia 18, també intentava fer entendre a la gent que el dolor que sentia per la mort de la meva àvia, no minvava perquè ella tingúes llavors 72 anys. Havia viscut sempre amb nosaltres i era part de la família, alegre i divertida, sempre sabia perdonar i estimar de tot cor. M'indignava que la gent digués que ja era gran i que ja se sap, que és llei de vida.
    I jo només sentia que una part meva havia mort i que l'estimaria mentre visqués.
    Et puc dir, si et serveix de consol, que amb els pas dels anys, el dolor i la impotència esdevenen un record càlid que viu en molts petits detalls, dins nostre formant part del que som i l'enyor es torna més dolç, menys punyent, perquè saps que has tingut la gran sort de compartir moments entranyables i únics amb una persona tan especial...
    Jo encara li faig relats i poemes, sé que una part d'inspiració i tendresa l'he heredat d'ella.

    Si més no, comprenc perfectament el teu dolor!
    Una abraçada i molts ànims!