Néixer, creéixer, lluitar i morir...

Tot canvia... si... creixem, lluitem i morirem.. i descobrirem mons nous i nous somriures... i la trajectòria vital no canviarà si no oblidem la nostra "carta de naturalesa" ;) impulsats pel "vent contrari, indòmit" i tenint sempre ben obertes les "veles-cor"...

Un petonàs! :-@

De vegades l'espiral de la vida dona la sensació de vertigen. Comença a rodar i a rodar, cada cop a més velocitat... i no pots aturar res...
De vegades l'espiral de la vida s'atura de cop.
Mires al teu voltant i tot t'és desconegut...
Un altre escenari, d'altres actors i un altre argument... però els ulls que miren son els mateixos, el cor que sent, també...
De vegades l'espiral de la vida es trenca i torna a començar, però mai des de zero.
Petons...