Negra flor de neu

Un relat de: prudenci

Trobada a la vora de la més hermosa
Muntaña que adorna el blanc Pirineu,
Vos, Verge Morena, de Núria l´aroma,
Sou la negra dona que va allumar Déu.

Del pastor la cura, del vell brau la fita,
Del fidel petita imartge del cel,
Doneu a l´aurora la nit que s´apaga
I la llum que apaivaga al sol que neix lleu.

Si venen de fora creients amb malura
Sa llágrima aixuga l´esguard de l´Hereu,
I d´olla i campana la fe s´encomana
A l´ánima encesa amb la fe que doneu.

La Vall de la blanca Núria s´assaona
De la sal que hi dona vostre tron humil
I dalt les altures doneu hermosures
A flors, a pastures i a l´home gentil.

Vindré a adorar-vos al peu de l´imatge
I faré un estatge al bell Pirineu
El dia que em cridi vostra veu aimada
Dolça i enyorada Morena de Déu.

Us estimo Mare, i al cor m´afalaga
Dir-vos un poema damunt paper blanc
Com la llum més pura quwe adorna la altura
La poesía cura l´ánima a qui us veu.

I amb lletra ben negra us dedico un poema,
Com be que ensopega en el propi recer
I la Pastora salva amb sa mà molt pura
Plena d´hermosura : Negra Flor de Neu.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: