Cercador
Necrològica
Un relat de: MossensAvui, dia 3 de març de l'any 2074, després d'un injust i encoratjat debat al parlament de Catalunya, ha mort el nostre català.
Les formacions majoritàries de la dreta i l'esquerra espanyoles han proposat l'ús obligatori de llur castellà com a llengua única: a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.
El fonament del debat, ha estat llur pretesa realitat actual, on el català, gairebé sols es parla a casa, i fins i tot, per un nombre reduït de famílies. Els dos partits que han recolzat la proposta, asseguren que la nostra llengua és d'un ús ja molt minoritari, i per tant, amb cap raó coherent perquè en sigui, encara avui, una de les dues oficials d'aquest país.
La formació d'Esquerra Republicana, únics representants del catalanisme; en va, han fet una aferrissada defensa de llur parla, en un desesperat frec a frec amb diferents diputats. Han apel·lat, inútilment, als drets històrics i a les iniquitats, secularment, infligides al català. Així doncs, l'aclaparadora majoria de la dreta i l'esquerra, no catalanes, han assolit aprovar la Proposta de Llei.
Pel greu exhauriment d'eclesiàstics, la cerimònia del Rèquiem serà oficiada al monestir de Montserrat pel Senyor Didac Aymerich, antic catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona.
Paradoxalment, hores després i també a Montserrat, s'oficiarà un altre Rèquiem per a l'última bisbesa de la Confederació Espanyola de bisbats, la Excma. Sra. Júlia de S. Gràcia y Valledechozas.
Irònicament, doncs, coincidiran ensems, en llurs funerals, el nostre català i el seu cabdal botxí: l'Església. Qui ho havia de dir!
Els catalans, desconsolats per la pèrdua de la més que mil·lenària mare, us preguen una oració, una llàgrima, i si escau, entonar: un mea màxima culpa, per al seu tan malmès i encalçat esperit.
Requiescat in pace.
S.O.S Catalans! Roman poc temps. Sols una independència imminent pot garantir la llengua i el veritable coneixement de la nostra història. Endemés, els nostres superbs amos mereixen que els deixem plantats.
Comentaris
-
Interessant, sí...[Ofensiu]Unicorn Gris | 29-08-2005 | Valoració: 9
Això de les cultures barrejades en dubto, jo... El barrejadorisme sempre acaba a favor de la cultura més poderosa.
Jo opto perquè l'anglès sigui l'idioma d'intercomunicació desplaçant al castellà. Bé, és una opinió. -
Que el teu relat[Ofensiu]brumari | 25-05-2005
no sigui una premonició només depèn de nosaltres.
A part d'això, és enginyós i ben construït.
Una abraçada.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- DOS MOSSENS I LLUR BISBE CAPíTOL15 ( 2006)
- DÉU MEU POBRE CATALÀ!
- Déu és el cosmos?
- Compromís de Casp en el túnel del temps
- COLOM, SÍ, SÍ: UNA " PATRAÑA" HISTÒRICA
- Colom, reflexions, cites i aclariments
- Fàbrica de pijas
- El català i el Cabdal de Madrid
- Catalanofòbia, solucions de ciència-ficció
- L'auca de Colom Català
- Catalunya no ha estat mai Aragó
- On són aquells segadors?
- DOS MOSSENS I UN BISBE (actualitzat)
- Si veiés el que no puc veure
- La Caixa, palem-ne