Natura per la Victòria

L'he llegit tres vegades... i tres vegades se m'ha posat la pell d gallina... saps quan notes que se t'estremeix tota la pell, sobretot la d darrere el clatell?
Amb aixo t'ho he dit tot em sembla... curt, pero genial ;)

Silvia, estic segura de la teva victòria per damunt de tot, perquè ets jove, tens esperit i la vida és teva, noia...!
També penso que és millor que la victòria sigui col·lectiva, oi?
M'agrada llegir-te i ho continuaré fent.

Hola Silivia,
Mentre llegeixo el teu relat també miro la teva fotografia,i saps que hi veig? Veig una mirada fita que descriu perfectament la lluita, l'amor per un país i la il·lusió d'un poble lliure. Natura per a la victòria, si estic d'acord.
Les meravelles dels nostres orígens com a poble és la força i l'arrel com a lluita per aguantar l'embat de tots aquells que difamen i falsegen la història. Pensa Silvia que ni tan sols han tingut els escrúpols de demanar perdó.
T'ho puc certificat ja que el dia 3 de març vaig ser a Vitòria al recital d'en LLuís amb un "Camapanades" immens, i et diré que vaig compartir amb el poble basc la falta de respecte que ens han tingut.
Brindo per la meva terra, Aurrera,
Roda03

Per fi torna la Sílvia, amb força, i ho diuen las teves poesies

"Dóna'm una terra,
quatre barres i un nom,
un estel a la bandera,
un puny alçat demana un món."

Endavant i força companya.

Josep Mª

viure LA vida...
definitivament m'agrada més la teva versió: viure la MEVA vida i saber entendre el llenguatge del vent que és un poema de silencis en clau
i... la Natura... ella sempre disposada a batre fulles de verdor de revolta... ELLA és filla d'un lloc i d'una pàtria tantes vegades... trepitjada.
ptons i una abraçada!