Nati

Un relat de: prudenci

És una posta de sol,
Un capvespre ple de fum
I de cotxes que s'escapen
De qualsevol horror.
Peró és ella, i no es mou
I fa la cigarreta tranquil.la
Qu'era fum pels maleíts que ens escapávem
I et mira amb els seus ulls d'or
Qu'és el sol quan s'apaivaga
I et diu : et dono el meu cor que tu no en tens poc ni gaire.
I et fa de mare i de dona, i d'amiga i de germana,
I et salva del horror.
I es fa la teva amant en un moment
I així i tot s'en va
Envers les muntanyes,
Com sempre a l 'hora, com tot

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer