Moreneta

Verge blanca de pell bruna
A qui han pintat els estels
De la nit lluent i pura
Que al nou sol lliura els seus vels

Doneu-nos la coneixença
De vostre rostre amagat
Desvelat ja per la ciència
Del món profà, cru i malvat.

No vol creure en vostre raça
No vol veure el rostre bell,
Oh gran Jerusalemita
D´ Esperit blanc i negra pell !!

Si per dins sou blanca verge
Per defora us ha cremat
El sol de l´ amor que escalfa
En la vinya i en el blat.

Que aquesta terra morena
De pissarres i d´ ixents
Lluu en platges i carenes
I torna bruna la gent.

No heu mirat aquells homes
Que de nit van a pescar
Entre farallons i xarxes
Com són bruns de lluna i mar ?

No heu vist aquelles sirenes
Que es mouen dins el mar blau
Vora d´ arenes rosades
Com són brunes si al sol plau ?


No heu vist Serra Magdalena
Negra com els rocs de Port ?
No heu vist ma ànima en pena
Que busca la seva sort ?

Mai heu anat a les coves
On el foc es coba i neix
A dins de les negres hores
Que del metall fan l´ esqueix ?

No coneixeu pas les aigües
Dels gorgs que hi ha al meu país
Ni aquella gebrada negra
Que és blanca com pa d´ alís ?

No veieu les orenetes
A les primaveres lleus
Com negres fan les niuades
A les cases i als conreus ?

No us heu fixat als capvespres
Quan la muntanya és molt clara
Com es fa bruna a la vora
Del sol que al seu si s´ amaga ?

I el rierol al sortir
De la roca entre la molsa
Com al més profund del riu
és negre però d´ aigua dolça ?

Veig el rostre del pagès
Del miner a qui el sol no aguaita
I veig el del caçador
I el del pescador de canya.
Tots són bruns igual que jo
Com bruna és la nostre Mare.

No mireu la seva pell,
És del sol que està cremada !!