Moreneta

Un relat de: prudenci

Verge blanca de pell bruna
A qui han pintat els estels
De la nit lluent i pura
Que al nou sol lliura els seus vels

Doneu-nos la coneixença
De vostre rostre amagat
Desvelat ja per la ciència
Del món profà, cru i malvat.

No vol creure en vostre raça
No vol veure el rostre bell,
Oh gran Jerusalemita
D´ Esperit blanc i negra pell !!

Si per dins sou blanca verge
Per defora us ha cremat
El sol de l´ amor que escalfa
En la vinya i en el blat.

Que aquesta terra morena
De pissarres i d´ ixents
Lluu en platges i carenes
I torna bruna la gent.

No heu mirat aquells homes
Que de nit van a pescar
Entre farallons i xarxes
Com són bruns de lluna i mar ?

No heu vist aquelles sirenes
Que es mouen dins el mar blau
Vora d´ arenes rosades
Com són brunes si al sol plau ?


No heu vist Serra Magdalena
Negra com els rocs de Port ?
No heu vist ma ànima en pena
Que busca la seva sort ?

Mai heu anat a les coves
On el foc es coba i neix
A dins de les negres hores
Que del metall fan l´ esqueix ?

No coneixeu pas les aigües
Dels gorgs que hi ha al meu país
Ni aquella gebrada negra
Que és blanca com pa d´ alís ?

No veieu les orenetes
A les primaveres lleus
Com negres fan les niuades
A les cases i als conreus ?

No us heu fixat als capvespres
Quan la muntanya és molt clara
Com es fa bruna a la vora
Del sol que al seu si s´ amaga ?

I el rierol al sortir
De la roca entre la molsa
Com al més profund del riu
és negre però d´ aigua dolça ?

Veig el rostre del pagès
Del miner a qui el sol no aguaita
I veig el del caçador
I el del pescador de canya.
Tots són bruns igual que jo
Com bruna és la nostre Mare.

No mireu la seva pell,
És del sol que està cremada !!






Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: