MORENETA

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Perdona’m, Moreneta,
si sóc descreguda
i no obstant encenc cada vespre una espelma
davant la teva imatge,
hereva com sóc de la fe dels meus pares.
Desitjaria tant creure!

Mira’m, Moreneta,
i accepta la tendresa del meu bes
perquè veig en el teu rostre de dona muntanyenca
el treball feixuc de cada dia
i la dolçor que amanyaga un infant.
I voldria ser infant!

Escolta, Moreneta,
la meva veu amb la de tots els altres
que antuvi cercaren ta acollida
encerclant els camins de la muntanya
que corona la terra catalana.
I acull els meus precs!

Ajuda’m, Moreneta,
sóc erràtica i malaltissa,
i, malgrat tot, veig en cada esguard de la teva mirada
mil precs i mil promeses que es concentren i es reparteixen,
que són força i que són vida.
Sigues la meva força!

Comentaris

  • Preciós !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-04-2012 | Valoració: 10

    Confeso que encara no t'havia llegit i aquest poema , escrit amb una humilitat que commou, és dels que deixen petjada. M'HA ENCANTAT !!!
    Bona diada!

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.